Resultats de la cerca

A mitjan febrer es va anunciar la dissolució de la coalició de Govern encapçalada pel primer ministre, Jan Peter Balkenende, i la convocatòria d’eleccions anticipades Els motius declarats de la ruptura van ser les desavinences entre els socis de Govern entorn de la molt impopular missió militar holandesa a l’Afganistan, però també va ser-ne un factor la proximitat de les eleccions municipals i les males expectatives de vot del partit de Balkenende Les eleccions municipals, celebrades el 3 de març, van palesar la puixança de l’ultradretà Partit per la Llibertat de Geert Wilders,…

L’11 d’abril hi va haver eleccions presidencials a Azerbaidjan No va ser cap sorpresa que İlham Əliyev, al càrrec des del 2003 i fill del primer president del país després de la dissolució de l’URSS, fos reelegit amb el 86% dels vots Cap dels altres set candidats, entre els quals hi havia alguns independents, no va arribar al 3,2% dels vots La participació oficial va ser del 74%, prou alta tenint en compte que l’oposició organitzada va cridar al boicot a les eleccions L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE va qualificar els comicis de fraudulents i…

Cambodja va donar l’esquena definitivament a la democràcia durant l’any 2018, amb el tancament del Cambodia Daily i altres mitjans de comunicació independents, l’aprovació d’una llei de lesa majestat pròpia al febrer i una brutal repressió de la dissidència política Al juliol, el Partit del Poble Cambodjà, que governava, va obtenir una aclaparadora victòria a les eleccions generals, sense oposició real després de la dissolució del Partit del Rescat Nacional de Cambodja Amb l’obtenció de la totalitat dels 125 escons de la Cambra, Hun Sen, al poder des del 1985, va renovar el seu…

L'oposició va guanyar les eleccions legislatives anticipades del febrer L'aliança opositora d'islamistes, nacionalistes i independents va obtenir 34 dels 50 escons de la cambra Els islamistes sunnites, que només tenien 9 escons en l'anterior assemblea, en van obtenir 23 La minoria xiïta, el 30% de la població, en va obtenir set el Bloc d'Acció Popular nacionalista, cinc, i els liberals, dos Cap dona no va aconseguir representació Aquestes eleccions van ser convocades després de la dissolució del Parlament al desembre del 2011, arran de la dimissió del Govern motivada per l'onada…

Les previsions macroeconòmiques de la Comissió Europea de l’octubre van posicionar Àustria com un dels països de la zona euro en situació més avantatjosa, amb un creixement lleuger del 0,4% del PIB i la taxa més baixa d’atur, entorn del 5% En plena campanya electoral, el 3 de setembre, la Comissió Europea va autoritzar un pla de dissolució del banc Hypo Alpe Adria –que va fer fallida el 2009 i va ser nacionalitzat– amb una previsió de despesa de més d’11000 milions d’euros En aquest context econòmic i sota un panorama europeu de pressió per a l’aixecament del secret bancari a…

El país va seguir el tortuós camí de la seva reforma política Al mes de gener, els mitjans es van fer ressò de les reformes constitucionals que sospesava el Parlament, i que reservaven importants poders per al rei com el vet o la dissolució de la Cambra o que 9 dels 26 escons del Parlament quedaven en mans de la noblesa A l’abril, el Parlament va aprovar la llei que augmentava el nombre de diputats d’elecció popular i limitava la despesa en la campanya electoral Al mateix mes, el fiscal general de l’Estat, John Cauchi, va dimitir del seu càrrec tot acusant el Govern d’interferir…

Malgrat el pragmatisme i el caràcter continuista de les polítiques del president Ollanta Humala, expressat en la voluntat de cercar diàleg i consens per obtenir suports enmig de la fragmentació parlamentària, l'evolució de la política peruana es va complicar i va afectar l'estabilitat del Govern De fet, al juliol, quan encara no havia passat ni un any de mandat, Humala va haver d'assumir una nova crisi amb la dissolució, per segona vegada, del gabinet a causa de la renúncia del primer ministre, Óscar Valdés, arran de la gestió dels conflictes socials a l'interior del país els…

El país va ser escenari d’una crisi política sense precedents El detonant de la situació fou, al final d’octubre, la sorprenent destitució del primer ministre, Ranil Wickremesinghe, a mans del president Maithripala Sirisena, que va ordenar la dissolució del Govern i del Parlament, i la convocatòria d’eleccions A més, Sirisena, de manera sorprenent, va nomenar primer ministre Mahinda Rajapaksa, president del país entre el 2005 i el 2015 i expulsat del càrrec pel mateix Sirisena, fins llavors aliat seu i abocat a una deriva autoritària i de nepotisme Rajapaksa va ser també, el 2009…

Amb la vista posada en les eleccions generals del final del 2018, l’any 2017 va estar protagonitzat per una continuada tensió entre el Govern del primer ministre i líder del Partit del Poble Cambodjà PPC, Hun Sen, i l’opositor Partit del Rescat Nacional de Cambodja PRNC Al febrer, l’històric líder opositor, Sam Rainsy, es va veure obligat a abandonar el lideratge del PRNC per evitar la dissolució forçosa del partit, després que el PPC va imposar una esmena a la Llei electoral del 1998 que permetia al Govern dissoldre els partits els líders dels quals haguessin estat condemnats…

Al mes de març, el primer ministre Ferenc Gyurcsány va anunciar la seva intenció de dimitir per donar l'oportunitat a un nou líder que tingués més suport social per a encapçalar les reformes necessàries per a afrontar la crisi econòmica que afecta el país Un mes després, va prendre possessió del càrrec de primer ministre Gordon Bajnai, anterior ministre d'Economia, que va anunciar un programa de retallada de despesa pública, de pujada d'impostos i de congelació de salaris públics Fora del Govern des de l'abril del 2008, l'antic partit minoritari de la coalició de govern, l'Aliança dels…