Resultats de la cerca

La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses isoglossa, els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un…

El mot és emprat generalment amb referència a les potències antigues que ostentaren un tal domini en època clàssica

Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de…

Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà…

En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-…

Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades

Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les…