Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
hepàtiques
Botànica
Classe de briòfits tal·losos o amb fil·lidis i amfigastris.
Són de simetria dorsiventral i tenen un protonema talloide i molt reduït Llurs cèllules solen presentar eleoplasts Tenen càpsules amb elàters i sense columella Hom hi distingeix els ordres de les jungermannials i de les marcancials
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
fórmula floral
Botànica
Conjunt d’inicials, xifres i signes que indiquen esquemàticament l’estructura bàsica d’una flor.
Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria dorsiventral…
dors-
Forma prefixada del mot llatí dorsum, que significa 'dors', 'esquena' (ex.: dorsal, dorsibranqui, dorsígrad, dorsiventral).
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…
Els caudofoveats
Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…
Els solenogastres
Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…