Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Brevis historia monasterii Rivipullensis, a quodam monacho rivipullensi scripta anno Christi MCXLVII
Historiografia catalana
Cronicó redactat al monestir de Ripoll a mitjan s xii i publicat per Étienne Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica de Pèire de Marca (document CCCCIV).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació…
Sant Julià de Canalda (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental L Prat Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda Mapa 292M781 Situació 31TCG776647 S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la…
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…
Santa Maria de Castell d’Aro (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
L’església parroquial és situada al nucli antic del poble de Castell d’Aro Fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, l’any 1068 Fou agregada a la parroquial de Santa Cristina d’Aro i, com a tal, apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279 L’any 1280 és esmentada a part com a “ capella castri de Arado” L’any 1691 apareix com a parròquia independent, però formant un sol districte amb la de Santa Maria de Fenals L’edifici de l’any 1068 fou substituït durant els segles XVI i XVII per una nova construcció que fou reformada al segle XVIII, tal com indica…
Sant Martí d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 02,8 — y 58,9 31 TDG 028589 Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres RVL…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Sant Pere de Sestui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…
Santa Àgata de Rallui, abans Sant Climent (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada ECSA - F Parra Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres Mapa 32-10 213 Situació 31TCG008953 S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina