Resultats de la cerca

Vida i obra Fou conservador de la Reial Càtedra Gaudí, d’història de l’arquitectura, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou titular des del 23 d’abril de 1968 fins a la seva jubilació A més de ser arquitecte de la catedral de Barcelona, participà en la restauració de diversos edificis i conjunts monumentals, com el monestir de Pedralbes i el de Poblet Publicista i president de l’Associació d’Amics de Gaudí, és membre supernumerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1972 i de la Reial Acadèmia de Ciències i…

Nasqué en un ambient obrer i proper a les idees anarquistes Escriví moltes històries sobre la Guerra Civil Espanyola, especialment del costat republicà, amb molts detalls dels seus problemes interns La fi de la guerra ha estat una de les seves altres preocupacions, com ara a La Batalla del Ebro 1977 És autor de les biografies de Cipriano Mera i d’Antoni Gaudí, de qui ha insistit a apuntar la seva possible massoneria Gaudí, una biografía mágica , 1982 Ha escrit llibres de temàtica històrica com Campos de concentración en la España de Franco 1978, però també novelles…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva…

Vida i obra Estudià a Barcelona, on es titulà el 1916 En una primera etapa, la seva activitat professional se centrà en la construcció de cellers cooperatius, dins de l’estètica modernista Després de la Guerra Civil Espanyola, restaurà diverses esglésies Professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou un dels impulsors dels Amics de l’Art Vell 1929 i del Centre d’Estudis Gaudinistes 1952 També fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, degà del Collegi d’Arquitectes 1932 i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre comprà i restaurà la granja de…

Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès, d’on fou secretari Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Fou membre de la Junta de Museus de Barcelona i soci de l’entitat Les Arts i els Artistes Entre la seva producció historiogràfica destaca el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols 1904, prologat per Joan Maragall Utilitzà el pseudònim Augusto de Altozanos , que emprà en la seva novella El Nuevo Pascual o la Prostitución 1906, obra…

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent quan…

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…

De ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista Lletraferit i enderiat pel teatre destacà com a actor –professió amb la qual es guanyà la vida a Cuba– i autor precoç de drames i comèdies L’any 1924 estrenà a Montblanc la seva primera comèdia, Sorpreses d’amor L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a ERC Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal de cassació de Catalunya Amb la derrota prengué el camí de l’exili, primer…