Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Nezahualcóyotl
Ciutat
Ciutat de Mèxic, a l’estat de Mèxic, situat al NE de la vall de Mèxic, als afores de la capital.
Fundada al començament del s XX amb el dessecament del llac de Texcoco, bé que presentava unes condicions clarament insalubres, la proximitat amb la capital n'afavorí el ràpid creixement La manca d’infraestructures motivà la intervenció governamental el 1958 L’any 1963, amb l’agregació de diverses poblacions circumdants assolí l’estatut de municipi amb administració pròpia És comunicada per autopista amb Ciutat de Mèxic, de la qual és fortament dependent
Fi dels abocaments a la muntanya de runam de Sallent
Entra en vigor la clausura dels abocaments salins al Cogulló, com es coneix la muntanya de runam de les explotacions de Súria i Sallent Els abocaments van començar el 1978 i l’empresa minera que els duia a terme, Iberpotash, va ser blanc de litigis per part dels veïns per delicte ecològic i pràctiques insalubres Tot i que el 2015 l’abocador va ser declarat illegal, Iberpotash va aconseguir una pròrroga de quatre anys per continuar els abocaments
Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868,…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
La vila de Sabadell
Art gòtic
Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’església “…
Energia 2016
Tecnologia energètica
Només falten quatre anys perquè sigui obligatori a la UE que tot nou edifici tingui un nivell d’eficiència energètica i de capacitat d’autogeneració per assolir la condició d’edifici d’energia gairebé zero © European Union PE / EP Cada vegada sembla més evident que el futur energètic dels països més desenvolupats demanarà abandonar els combustibles fòssils i radioactius, abans que aquests s’exhaureixin –excepte els derivats de la biomassa–, i que se substituiran per energies amb una generació majoritàriament renovable, produïda de manera descentralitzada Igualment, les empreses energètiques,…
El poblament humà dels boscos nebulosos
Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…
Deltebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem NE del delta de l’Ebre.
Situació i presentació El municipi de Deltebre fou creat per decret de 20 de maig de 1977 per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava, fins aleshores dins el municipi de Tortosa El seu terme es troba a l’extrem nord-oriental del delta, al darrer tram de l’Ebre la gola de Sorrapa, que porta cabal a la mar El límit meridional és seguit pel mateix riu en una llargada de 22 km, incloent-hi l’illa de Gràcia al mig del riu, a l’altura de Jesús i Maria el límit nord-oriental és format per la costa mediterrània, des de l’antiga gola de Llevant o de Tramuntana entre les illes de…
Panamà
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…