Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
isoprè
Bioquímica
Subproducte de l’obtenció del butadiè a partir del petroli que és present en molts productes vegetals i animals.
És l’elastòmer principal del cautxú, el cautxú natural
poliisoprè
Química
Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè.
Des d’un punt de vista estereoquímic pot existir en diverses formes, les més importants de les quals són les estereospecífiques cis -1,4-poliisoprè i trans -1,4-poliisoprè La forma cis és el principal constituent del cautxú natural i pot ésser obtinguda a partir de l’isoprè mitjançant l’ús de catalitzadors estereospecífics del tipus Ziegler-Natta el polímer és conegut com a cautxú sintètic La forma trans és el principal constituent de la gutaperxa i pot ésser també obtinguda de l’isoprè amb catalitzadors estereospecífics Mentre que la forma cis és elàstica, la forma trans és rígida per l’…
gutaperxa
Química
Substància gomosa, semblant al cautxú, obtinguda de distintes espècies d’arbres de la família de les sapotàcies, que creixen a Malàisia, Borneo i Sumatra, com el palaqui, conreat en grans plantacions.
La gutaperxa s’ablaneix entre 48°C i 55°C segons el contingut en resina L’hidrocarbur més important de la gutaperxa és un estereoisòmer de l’isoprè
àcid mevalònic
Bioquímica
Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.
És sintetitzat per condensació de tres molècules d’acetilcoenzim A Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l’isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides , el tocoferol , la ubiquinona , el cautxú , i l' esqualè
licopè
Bioquímica
Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.
Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona
ficoxantina
Bioquímica
Pigment groc que acompanya la clorofil·la en una gran varietat d’algues.
És un carotenoide que pertany al grup de les xantofilles Es fon a 166 168°C, i té un poder rotatori de a = 73,5° La molècula és constituïda per una cadena la part central de la qual es compon de quatre unitats d’isoprè, i als extrems d’aquesta cadena hi ha dues estructures de cadena oberta, amb les funcions cetona i alcohol
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels isoprenoides
terpenoide
Química
Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d’ocurrència natural.
Hom els sol classificar, anàlogament als terpens, en hemiterpenoides, monoterpenoides, sesquiterpenoides, etc, d’acord amb el nombre d’àtoms de carboni de llurs estructures Presenten, en conjunt, una gran varietat d’estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc La repetitivitat de les unitats isoprèniques en les estructures dels terpenoides fou observada per OWallach l’any 1887 Posteriorment, l’any 1925, CKIngold observà que les unitats isoprèniques dels terpenoides són unides entre elles mitjançant unions cap-cua El conjunt d’…
tetraterpè
Bioquímica
Compost format per vuit unitats d’isoprè (o quatre de monoterpè).
Pneumàtics i xiclets
Milions de persones d’arreu del món tenen a la boca en aquest mateix moment un producte del Yucatán Milions de persones, en efecte, masteguen xiclet, una goma plàstica elaborada amb el làtex d’un arbre de la selva mesoamericana I més milions encara roden sobre una altra goma igualment originària de la selva neotropical, perquè circulen amb vehicles proveïts de pneumàtics fets de cautxú vulcanitzat, és a dir, fets amb làtex d’un altre arbre de la selva plujosa, en aquest cas de la pluviïsilva amazònica Pneumàtics i xiclets elements emblemàtics, potser com cap altre, de la concepció nord-…