Resultats de la cerca

S'inicià com a crític cinematogràfic en Le Nouvel Observateur i posteriorment escriví novelles en què reflectí i analitzà els problemes de la seva època Mon village à l’heure allemande 1945, premi Goncourt, Ma moitié d’orange 1972, Voir les passants 1975, etc

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat…

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

Situació Sector nord-est d’aquesta antiga església parroquial del nucli ara deshabitat de Tresserra ECSA - MÀ Font L’església de Sant Vicenç es troba una mica aïllada de les poques cases que configuren el poble deshabitat de Tresserra, a la ribera esquerra del barranc del mateix nom Mapa 32-11 251 Situació 31TCG062805 Es pot arribar a Tresserra des del poble abandonat de Claravalls, tot continuant la pista durant un parell de quilòmetres A l’esquerra i amagats per una plantació de pins es troben el poble i l’església de Tresserra MAF Història No s’ha trobat cap notícia d’època romànica…

La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…

L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…

L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…