Resultats de la cerca

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de…

Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de l’angle sud-occidental Hom hi pot veure els diversos elements ubicats al seu mur de ponent G Llop Enmig de prats, sobre les antigues mines del Collet, resguardada per la gran muralla de roques que rodeja Vallcebre és situada aquesta bella església Lloc d’una gran panoràmica Al nord els cims del Puig-llançada i Tosa d’Alp, a l’est les altives serres de Cerdanyola i Malanyeu, i al fons, Guardiola de Berguedà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,9…

Situació Les ruïnes de l’antiga canònica de Santa Maria es conserven uns 300 m vers el sud-oest de la vila d’Ullà, a la part inferior del terme i a la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TEG085552 Ullà és a 1,5 km vers tramuntana de Torroella de Montgrí, per la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Un camí a mà esquerra d’aquesta carretera passa pel costat de l’Hort del Capellà, on, també a tocar del camí, hi ha les minses restes subsis-tents JBH-JVV Història La canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà “ Sancte Marie de Ulianus ” fou fundada l’any 1121 pel prevere Pere…

Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…

Els canvis en la propietat dels béns S’ha de tenir present que en aquest període es produí un conjunt de transformacions socials, econòmiques i mentals amb un reflex en el marc jurídic En aquest aspecte el segle XI fou crucial La progressiva desaparició de la petita propietat pagesa tingué, en la comarca que ens ocupa, clars inicis ja al segle X La constitució del patrimoni de la seu urgellesa condicionà en bona part aquest procés d’absorció, o almenys de control i obtenció de rendes que, com es veurà en un altre apartat, van adoptar formes diverses i que cal relacionar amb les càrregues…

Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…

Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des del costat sud-oriental J Pagans - TAVISA La vila de Sant Joan de les Abadesses, nom que des del segle XI reemplaçà el primitiu de Sant Joan de Ripoll, es troba a la confluència del riu Ter amb la riera d’Arçamala Centra la població el monestir Mapa 256M781 Situado 31TDG413762 Història La fundació El monestir de Sant Joan de les Abadesses, inicialment conegut com Sant Joan de Ripoll, fou fundat vers l’any 887 pel comte Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, per tal que fos el lloc de formació i constituís el patrimoni de la seva…