Resultats de la cerca

Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…

El cabirol Capreolus capreolus ha sofert una forta persecució per l’home Durant l’hivern conviu amb l’isard en el bosc, però mai no n’abandona l’espessor, mentre que l’isard, així que la fusió de la neu ho permet, corre cap a les crestes i els cims més enlairats Juan A Fernández El cabirol és un cèrvid de dimensions relativament petites pesa entre 15 i 30 kg i mesura de 66 a 78 cm d’alçada a la creu, de caràcter esquiu i escapadís i bon corredor i nedador Els mascles presenten banyes curtes, d’uns 23 cm, amb dues o tres puntes No tenen glàndules preorbitals tanmateix, posseeixen una…

Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de secà, en part abandonades El nom de Son…

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de…

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites…

El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…

Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…