Resultats de la cerca

El seu ús s’estengué per tot l’islam, però els fabricats a Al-Andalus superaren en qualitat els de la resta L’ornamentació solia ésser una combinació de temes estrellats i poligonals, de colors blanc, verd, blau, negre i, rarament, groc i purpuri És difícil d’establir una diferenciació entre els fabricats a Sevilla i els de Granada, però aquests sobresurten, especialment els del regnat de Yūsuf I sala de Comares i torre de la Captiva i de Muḥammad V sala de les Dues Germanes i mirador de Daraxa a l’Alhambra s XIV També són importants els de l’alcàsser de Sevilla, els de la capella reial de la…

Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…

Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut D’…

Situació Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar ECSA - A Roig L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH347024 Història La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’ Espui , i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “ castrum Podii Capdele cum…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occi-dental, amb la façana totalment transformada i un campanar, avui de torre, erigit sobre les restes de dues pilastres de l’antic de cadireta F Tur El terme municipal de Bàscara és a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten a ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter L’església es troba a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TDG926678 Bàscara es troba a la carretera N…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…