Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre, filla de l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix.
El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren ni amb les prèdiques de Brígida de Suècia a la plaça de Famagosta 1372 ni amb…
Joan Timoneda
© Arxiu Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d’altres d’estil tradicional els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados , 1556-57, i Sarao de Amor , 1561 El cabañero , 1570 Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco , 1573 Danza de galanes Villete de amor Divulgà romanços propis, tradicionals i d’altri Flor de enamorados, Sarao , les quatre Rosas de romances , 1573 Autor dramàtic i sobretot…
La Devesa de Campoamor
El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…
Xavier de Salas i Bosch
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra civil espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu, després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de Celestino Gorostiza i aviat s’inicià…
Fanny
Literatura catalana
Novel·la de Carles Soldevila publicada el 1929.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la…
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres…
Plantes superiors endèmiques
Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…
Ramon Robles i Lluch
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a investigar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina