Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim de Tísner Recreà narrativament la seva experiència durant la guerra civil de 1936-39 a 556 Brigada mixta 1945, però fou a les seves memòries, Viure i veure 1989-96, on la recollí de manera volgudament testimonial En els dos primers volums 1989-90 la guerra ocupa un lloc central al tercer 1991 es narra l’exili a Mèxic i al quart 1996, més telegràfic, el seu retorn a Catalunya

Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia , Anales históricos de…

El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y discursos…

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…

Malgrat que a la portada diu 1ère année , només aparegué l’any 1834, i en fou l’editor l’impressor llibreter Joan Baptiste Alzine Els redactors foren els germans Joan Baptiste i Jaume Renard de Saint-Malo i Pere Puiggarí Aquest anuari, segons diu el prefaci, «ofereix a totes les classes de ciutadans les informacions que necessitin per als seus negocis i relacions socials» Com a recull de dades administratives, socials i econòmiques és una eina molt útil per a l’estudiós del període La part estadística i històrica, en el context polític i intellectual dels primers anys de la monarquia de…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Fou catedràtic d’arts en aquell convent i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Participà en l’esperit crític dels historiadors valencians del principi del s XVIII La seva obra fou vastíssima i s’ocupà, en general, de temes religiosos vides de sants i de temes històrics Redactà uns Monumentos históricos…

L’obra havia de tenir cinc volums, però restà incompleta perquè el quart no arribà a aparèixer La intenció era oferir una “història de la gent” centrada sobretot en les figures anònimes i la seva vida quotidiana, que fos conseqüent amb el conjunt nacional, cosa evidenciada ja en el mateix títol i en l’anagrama de l’obra un escut de les quatre barres amb la silueta dels Països Catalans Editorialment, el projecte fou concebut com una edició de luxe, profusament illustrada que inicialment es distribuí en fascicles i després en volums, i amb uns extensos comentaris als peus de les fotografies que…

Cinquè membre d’una família de metges l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago Juan José Barcia fou catedràtic d’anatomia a Salamanca i València, degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València No es dedicà plenament a la història de la ciència fins després de la jubilació, l’any 1971, tot i que des dels inicis de la seva carrera professional s’interessà per la història Testimoni d’aquest interès són els seus treballs “Sobre el valor de las variedades en morfología”…

Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…