Resultats de la cerca

L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre…

L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran…

Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Per a consolidar el projecte del nou Institut i Jardí Botànic, iniciat per l’Ajuntament de Barcelona el 1989, es van necessitar catorze anys S’hi van destinar 15 ha a Montjuïc i, mitjançant un concurs públic, es va contractar l’equip d’arquitectes, dirigit per Carlos Ferrater El nou jardí va permetre definir una proposta arquitectònica que posteriorment ha inspirat nombroses intervencions paisatgístiques arreu del món i que ha rebut el reconeixement de nombrosos premis Roger Rovira Els darrers decennis l’activitat científica i cultural ha progressat en consonància amb les noves demandes…

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

El manteniment de la biodiversitat les espècies, les comunitats biològiques i els processos ecològics requereix l’ús d’eines diverses, les més importants de les quals són la declaració i gestió d’espais naturals protegits, l’ordenació territorial i la prevenció o correcció dels impactes generats per les activitats econòmiques Però aquests instruments són insuficients per a espècies de supervivència improbable sotmeses a factors d’una determinada intensitat La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura UICN defineix com a amenaçats els tàxons o les poblacions que tenen una alta…

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’orografia,…

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…