El Castell de Taià (o de Teià) és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet. Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament. Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella. Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna. Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès. Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957 quan els seus propietaris, el prevere Vigila i el seu germà Trasoat van participar en la revolta d’alguns magnats contra en comte Guifré II de Besalú, que morí en la lluita. Els seus germans, el comte de Cerdanya Seniofred i Miró Bonfill, venjaren aquesta mort castigant els culpables i ocupant els seus castells i béns, entre ells el de Taià. El 979, el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró II, el va donar al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Més tard, al segle XII, consta com a possessió de la família Oliveres i al segle XIV de la de Caselles. El seu terme comprenia Serinyà i la parròquia d’Usall, del terme de Porqueres.