Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses. La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina. Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització. L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d’acord amb l’acta testamentària del seu pare, Pere I, l’any 1212. El 1386 consta que la jurisdicció reial fou venuda per 1 500 florins al capítol de Lleida. El 1388, a la taula de la Paeria de Lleida hi havia constància d’un censal de 1 000 sous sobre Soses, llavors feu del prior de la canònica i més endavant del degà.
En 1462-72, durant la guerra civil de Joan II, Mateu de Montcada prengué diversos castells a la canònica de Lleida, entre ells el de Soses. El contenciós, però, no es resolgué fins l’any 1472, moment en què Mateu de Montcada establí un acord amb el capítol de Lleida i fundà el benefici de Santa Maria a Soses.
Al segle XVII, un memorial expressa que el lloc de Soses és del cabildo de Lérida. L’any 1849 P. Madoz parla de “las ruinas de un antiguo castillo que se supone fue construido por los moros, el cual se destruyó para edificar la actual iglesia”.