Castell de Barbens

Castell

El castell de Barbens és situat a l’extrem oriental de la vila i dona a la Plaça Major. El primer esment del lloc i el terme de Barbens és de l’any 1085, en què Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda cediren a Artau un alou als termes de Butsènit, les Penelles, Espígol i Barbens. El 1088 Ramon Gombau i la seva muller Sicarda infeudaren a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia el castell de Butsènit, juntament amb les Penelles i Barbens. El primer personatge de qui es té notícia com a propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell. Els Barrufell eren uns importants terratinents del Baix Urgell. L’any 1118 apareix documentat per primer cop Ramon Barrufell rebent alous al terme del Palau d’Anglesola. Pel seu testament fet l’any 1183, hom sap que aquesta família tenia terres alodials procedents d’aprisions fetes en aquella zona de la Marca, tocant a Tornabous, Anglesola, el Palau d’Anglesola i Barbens.

La comanda templera de Barbens

Al castell de Barbens s’hi establí a la segona meitat del segle XII una comanda de l’orde del Temple. Aquesta comanda sorgí com a conseqüència de l’expansió de la casa de Gardeny, a partir de les donacions rebudes des del 1164 en aquell territori. La constitució de la comanda de Barbens també s’ha de relacionar amb la competència que hi exercí el monestir de Poblet quan en els mateixos anys establí una granja a les Cases de Barbens. La creació de la comanda va tenir més que res una motivació econòmica, perquè ja aleshores Barbens era una zona rica en cereals i amb un potencial agrícola important.

La referència més antiga de la intenció de Gardeny de fundar una nova comanda a Barbens és de l’any 1164, en què Ramon de Butsènit va prometre que, si s’edificava una casa templera en alguna terra de Barbens d’on ell rebés els delmes, li lliuraria els esmentats delmes. L’any 1168 apareix documentat el primer comanador de Barbens en la persona de Ramon Barrufell. Aquest, que havia estat senyor de Barbens, fou un dels primers benefactors de l’orde. Ja en vida de la seva dona decidí fer-se templer i testà en favor de la seva filla Sança posant-li com a condició que havia de vendre el castell de Barbens a l’orde del Temple, cosa que aquesta feu el 1166.

Segons la documentació sobre la comanda estudiada per J.M. Gasset —trenta documents del 1164 al 1193—, es pot veure que les transaccions per a formar el patrimoni de la nova casa foren diverses i similars a les d’altres comandes. El patrimoni es constituí amb donacions procedents de la noblesa, però també s’hi documenten compres (de vegades, a canvi de compensacions) i permutes. En el conjunt de les adquisicions que feu la comanda de Barbens destaca sobretot el paper de dues famílies, els Torroja i els Ribelles.

Les principals fonts de riquesa del terme de Barbens eren l’agricultura i la ramaderia, i el cereal era el conreu principal. Contràriament a allò que s’esdevé en l’actualitat, a l’edat mitjana el regadiu de Barbens era insignificant; tan sols es regaven petites parcel·les de terra de les ribes dels torrents per a produir les hortalisses necessàries per al consum propi de la casa. Pel que fa a la ramaderia i a altres fonts de riquesa, la documentació de Barbens posa en evidència la importància de les terres incultes dedicades a pastures —farraginals o prats— i de l’explotació dels boscos per a fusta i llenya. També hi ha alguns documents relatius al negoci que es feia amb el bestiar, gros i petit. Com en altres comandes, a Barbens fou notable la indústria dels molins. Entre la documentació de Barbens sobre els molins hi ha un document relatiu al repartiment de l’aigua que va fer Ramon de Torroja —gran terratinent de Barbens— per tal que ell i els templers tinguessin la mateixa quantitat d’aigua per a moure els molins.

A més del lloc, terme i castell de Barbens, que els templers posseïren plenament, la comanda va anar adquirint un important patrimoni format per terres i altres honors en pobles de la rodalia o en indrets més o menys allunyats. A la vora, el patrimoni estava format per possessions a Anglesola; el castell termenat d’Aguilella, que avui forma part del municipi de Barbens; la Torre de Bafes, al terme del Palau d’Anglesola, i el lloc d’Espígol, petit poblat vora Tornabous. A la veïna comarca de la Noguera, els templers de Barbens posseïren el castell i poble de les Penelles. A aquestes possessions cal afegir l’adquisició que van fer l’any 1259, per donació testamentària de Pere de Cubells, del castell i lloc de Castellsalvà, actual despoblat del terme de Belianes, a la comarca de l’Urgell.

Com totes les comandes templeres, la casa de Barbens va desaparèixer al principi del segle XIV, moment en què es transformà en una comanda hospitalera, dins el Gran Priorat de Catalunya. El primer comanador hospitaler de Barbens conegut és Jaume de Ribelles, el 1320. L’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem fou senyor de Barbens fins al segle XIX. Es coneix un inventari de la comanda de 1660. En aquell moment, les dues sales del castell situades a la dreta del vestíbul i de l’escala, cobertes amb arcs de diafragma, eren utilitzades com a cavallerisses i pallissa. En el seu extrem oriental, a la part inferior de les torres, hi havia les presons. La planta superior, actualment molt transformada, era ocupada, segons l’inventari, per la sala, els dormitoris, les cuines i diverses cambres. També hi havia, una escala de cargol que comunicava la planta noble amb unes golfes que donaven a les quatre façanes. Al fons de la planta baixa, darrere de l’escala, hi ha unes dependències i un soterrani que, segons l’inventari, eren utilitzats com a cups i celler, entre altres funcions.

El 1733 la casa castell de Barbens fou restaurada pel comanador Manuel de Montoliu. Actualment el castell és en procés de restauració. L’ajuntament de la població aprofita part de les seves antigues dependències. (JFS)

Bàsicament són dues les zones millor conservades de l’antic castell i casa conventual: per una banda el mur septentrional i la torre del nord-est, i per l’altra els arcs de diafragma existents a l’interior de la planta baixa. El mur nord té clarament dues fases constructives: la inferior, formada per cinc filades de carreus de mida gran, i la superior, feta de maçoneria; diferents finestres rectangulars són obertes al parament, el qual s’acaba amb una galeria de tres arcs carpanells. La torre de planta rectangular és tota de carreus, de mida més gruixuda a la part inferior i més prima a mesura que es va guanyant alçada; té dues finestres a la cara nord, corresponents a cadascun dels pisos, les quals han estat construïdes al mateix moment que l’edifici i són rectangulars, si bé la de dalt està més decorada per motllures i un arquet carpanell; la terrassa és coronada per merlets paral·lelepipèdics. Els arcs de diafragma ocupen tota la part inferior del vell casal, que avui es correspon a l’ajuntament, però que també abasta les cases del costat, on hi ha un habitatge particular i una entitat bancària.

En conjunt sembla que tota l’obra conservada no correspon a l’època en què hi hagué la comanda templera, sinó que caldria situar-la en un moment tardomedieval o fins i tot posterior. Al segle XVI es feu una reforma important, a la qual correspon la torre emmerletada de l’angle nord-est, probablement aprofitant alguns carreus de la vella construcció templera. El castell convent es reformà novament al segle XVIII i fou aleshores quan es bastiren els paraments de maçoneria i les galeries existents a cada banda, les quals són una bona prova de la pèrdua definitiva de la concepció defensiva de l’edifici. La reforma del comanador Manuel de Montoliu devia afectar de manera considerable tot l’interior, on solament es devien respectar els arcs de diafragma. Finalment, la divisió de la primitiva casa entre diferents propietaris arran de la desamortització va originar la definitiva destrucció de les restes conventuals, a excepció d’aquelles que foren ocupades pel consistori, el qual darrerament ha procedit a recuperar la terrassa emmerletada de la torre que fins no fa gaire havia estat coberta amb una teulada d’un vessant. No es pot descartar del tot, tanmateix, que algunes parts de l’edifici siguin anteriors al segle XIV, tot i que és difícil dir-ho a causa del seu estat actual. Futurs estudis permetran desvetllar les incògnites que encara presenta aquest edifici. (JRG)

Comanadors templers de Barbens

Vegeu a continuació la llista de comanadors templers de Barbens des del 1168 fins el 1303, segons A.J. Forey: The Templars in the Corona de Aragón, Londres 1973.

(FSC)