Situació
Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada.
ECSA-J.I. Rodríguez
Els vestigis del castell són al capdamunt del poble. Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TCF112913.
El poble de l’Albagés és 15 km al sud-oest de les Borges Blanques per la carretera C-233, a l’esquerra del riu Set, dalt del serrat que domina la vall.
Història
El castell ha estat considerat d’origen islàmic, si bé de moment no s’ha trobat res que ho corrobori. El primer esment del lloc és de l’any 1155, en què és documentat Catbert de l’Albagés, a qui el comte Ramon Berenguer IV va donar una part de la seva dominicatura que tenia al terme de Castelldans, a la vall Juncosa. Un altre Catbert de l’Albagés, juntament amb la seva esposa, el seu gendre Domènec d’Aviçanda, casat amb la seva filla Adalaida, concediren el 1192 una carta de població a diferents famílies perquè s’establissin en una terra erma seva situada al lloc de Riusec, al terme de Castelldans. Segons consta en una anotació al dors del pergamí, aquest document del 1192 és la carta de població de l’Albagés, encara que això no és pas del tot segur. Sembla que a l’inici del segle XIII els Cervera, senyors de Castelldans, ho eren també de l’Albagés, indret considerat del terme de Castelldans. Això s’entreveu d’una carta de franqueses que Ramon de Cervera va concedir als habitants de l’Albagés i de Valldereig el 1226, on es fa referència a una carta de població concedida segurament pel mateix senyor poc temps abans.
L’any 1314 el lloc fou comprat per l’abat del monestir de Poblet Andreu de Timor per la quantitat de 38 300 sous jaquesos i pagà 10 000 sous a Pere de Sanaüja pels drets que hi tenia. El castell i el poble de l’Albagés fou de Poblet fins al segle XIX. Després de la desamortització, diferents particulars van construir els seus habitatges en les dependències més espaioses i més ben conservades del castell.
Església
L’aprofitament del castell com a habitatge ha estat la raó que ha permès salvar de l’espoli el cos oriental de la construcció, realitzada al començament del pendent de solana per sota del qual va anar creixent la població. A la part meridional hi ha l’edifici principal, que correspon a un gran casal de planta rectangular amb l’accés per la banda oest, el qual té una finestra coronella d’arquets apuntats amb els escuts heràldics dels abats constructors al mur est. Aquesta paret té una llargada de poc més de 20 m, i enllaça amb una torre de planta rectangular i base atalussada que dominava l’angle sud-est, ja que a partir d’allí la muralla canvia la direcció cap al nord-est. Entremig de les dues construccions hi ha una mena de terrassa on s’aprecia la gran xemeneia de la cambra que hi havia abans. Si ens fixem atentament en el parament inferior del mur de llevant, assentat directament sobre la roca de gres, s’aprecia una erosió més forta i un acabat quelcom diferent a la part superior de l’edifici principal; igualment passa amb la paret exterior de la torre que es recolza en aquest llenç, d’aparell rectangular col·locat al llarg, el qual contrasta amb la resta, que és un xic més alt.
La torre mostra interiorment en la planta baixa del cos recte, és a dir, per sobre del talús, una cambra coberta amb una volta de mig canó que tenia l’accés pel bell mig. Les parets són fetes de carreus ben tallats, i les dimensions són de 3,30 m per 2,80 m i una alçada de 2,5 m. A terra té una sitja excavada a la roca mare que serveix de nucli al talús. L’entrada actualment es fa per una porta de cronologia postmedieval, que correspon a tot un mur que va trencar per l’est la primitiva volta. A ponent hi ha l’empremta en el mur de la porta principal de la fortalesa, que s’obria a migjorn. En les obres efectuades recentment, a la part de dalt van sortir murs que malauradament no foren documentats.
Actualment no hi ha res visible del castell original de l’Albagés. La part inferior del mur oriental i la cambra inferior de la torre suggereixen una cronologia que es podria lligar a un moment immediatament posterior a la carta de poblament atorgada al segle XIII per Ramon de Cervera. La gran reforma correspondria a un gust gòtic tardà fet pels abats de Poblet a partir del segle XIV, i molt probablement en una època ja postmedieval. Resten proves de la reforma del segle XVII en el mur que hi ha sobre la porta d’entrada a l’edifici principal.
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 192, pàgs. 266-267, doc. 249, pàg. 355, doc. 250, pàg. 356 I vol. I(II), pàg. 820; Altisent, 1974, pàgs. 196-197; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 189; Altisent, 1993, vol. I, doc. 166, pàg. 146.