Situació
Conjunt de la necròpoli, formada per tres tombes paral·leles i una singular tomba doble.
ECSA-J. Bolòs
Necròpoli formada per un conjunt de tres tombes i per una tomba doble, situades a la vall de l’Oliver, a menys de 2 km al sud-oest dels Torms. Tres són situades en un lloc elevat, sobre un espadat que forma una balma, i l’altra, doble, és damunt d’una roca, una mica més a prop del torrent, a mig vessant.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TCF088838.
Des dels Torms, cal agafar la carretera que porta cap a Bellaguarda. Al coll del Portell, s’ha de girar a la dreta i prendre la pista que baixa. Un vegada als camps del liberal, seguirem el camí que baixa pel fons de la vall. Havent fet uns centenars de metres veurem, a la dreta, un espadat, damunt del qual hi ha un marge de pedra seca i sota, una balma; les tres tombes són al seu costat. Tot pujant-hi, trobarem la tomba doble.
Necròpoli
Detall d'una singular tomba doble.
ECSA-J. Bolòs
D’una banda, a la vall de l’Oliver hi ha, damunt d’un balç o petit cingle, que a sota forma una balma, tres tombes, paral·leles entre elles, cavades l’una al costat de l’altra. Són orientades d’est (el peu) a oest (la capçalera). Totes tres tenen unes formes gairebé rectangulars, encara que la meridional té els extrems més arrodonits i tota ella és una mica corbada i encara que la central té la capçalera més ampla que el peu, fet que li dona una forma lleugerament trapezial. La longitud dels tres enterraments va dels 176 cm de la situada més al nord als 189 cm de la més meridional; llurs amplades, a la capçalera, fan 42, 52 i 36 cm (de nord a sud).
Poc més avall d’aquest lloc, anant cap a la riera, damunt d’una roca, hi ha una altra sepultura, en aquest cas, doble. És una tomba buidada a la roca, amb una forma bàsicament rectangular, molt ampla, que té dos caps buidats a la capçalera. Aquesta sepultura té una longitud de 170 cm, una amplada d’uns 68 cm i una profunditat màxima d’uns 35 cm. És orientada d’est a oest, com les altres tres esmentades més amunt. Els caps són gairebé trapezials, escanyats al nivell del coll.
Aquestes tombes han de ser datades a l’alta edat mitjana. Com dèiem l’any 1985 (Bolòs, Esquerda, Gallart, 1985, pàg. 26), si no foren fetes en època visigòtica —possibilitat que tampoc no podem descartar—, degueren ser fetes per alguns membres de comunitats cristianes que visqueren en aquest lloc durant l’època de dominació musulmana. Tot i que no creiem pas que calgui donar gaire importància als aspectes purament formals, podem assenyalar el fet que la tomba central, del grup que hi ha sobre la balma, tingui una planta lleugerament trapezial, molt semblant a la de la tomba orientada d’est a oest del conjunt principal de la necròpoli del Saladar, possiblement la més antiga d’aquest grup d’enterraments.
A més, cal pensar que els que hi foren sebollits no podien pas viure gaire lluny d’aquest lloc. Devien habitar en la balma o, més aviat, en alguna construcció força propera. D’altra banda, prenent com a centre aquest indret, sí que podem intentar d’establir una àrea d’influència d’aquesta petita comunitat, que podria coincidir, si fa no fa, amb aquesta vall de l’Oliver.
Un altre problema que també cal si més no plantejar-se —tot i que ara per ara sigui impossible de respondre— és qui s’enterrava en aquestes tombes. ¿Podia ser qualsevol persona o només els membres de les classes dirigents o aquells que tenien les terres i més mitjans econòmics? Sigui com sigui, la gran dispersió d’aquest tipus d’enterraments sembla reflectir una generalització d’aquesta forma d’enterrament i, d’altra banda, com es desprèn del dit en el paràgraf precedent, una notable dispersió de l’hàbitat.
Cal assenyalar, pel que fa a aquesta necròpoli de la vall de l’Oliver, l’excepcionalitat del fet de trobar-hi un enterrament doble. De fet, però, a Fogonussa (a la comarca de l’Urgell), trobem un enterrament amb una certa semblança: en aquest darrer cas, dues tombes només són separades per un petit envà de pedra de 30 cm; la coberta hi era, però, única. Al Saladar mateix, dues de les tombes situades al nord-oest de la necròpoli són molt properes entre elles, cosa que fa pensar que hi podia haver una relació familiar entre els que hi foren sebollits.
Finalment, amb relació a aquest enterrament doble, també podem assenyalar que hi trobem els caps diferenciats dins la capçalera, fet que sembla, pel que se sap fins ara, que a Catalunya es va difondre sobretot en una data propera a l’any 1000 i, principalment, en enterraments propers a les esglésies. Amb tot, davant de la necessitat de separar els dos enterraments dins la tomba, en aquest cas, es degué recórrer, en aquest indret isolat i poc o molt encimbellat, a fer servir aquest sistema de diferenciar els caps dins el conjunt de la capçalera. Podem dir, també, que no gaire lluny d’aquest indret, ja al terme municipal dels Torms, uns 2 km al nord-oest d’aquesta població, a la Vall Major, hi ha una sepultura molt semblant a les tres primeres que hem descrit: és gairebé rectangular i, en aquest cas, poc llarga (només fa 108 cm) i orientada també d’est a oest. Com totes aquestes, s’ha de datar en un moment de l’alta edat mitjana, anterior a la conquesta comtal.
Bibliografia
- Bolòs, Esquerda, Gallart, 1985, XLVI, pàgs. 23-26.