Situació
Església d’una nau molt transformada i alterada per ampliacions tardanes.
ECSA-J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli urbà del poble del Vilosell, que és a l’extrem sud-est de la comarca, al peu dels primers contraforts de la serra de Prades, a la riba dreta de la vall del Set.
Mapa: 33-16 (417). Situació: 31TCF284835.
Des de l’Albi, al costat de l’autopista A-2, cal prendre la carretera LP-7013, que en direcció sud condueix al Vilosell. També s’hi arriba des de Vallclara. (JAA-CPO)
Història
La primera notícia de què es disposa sobre el Vilosell data de l’any 1067, en la donació que feu el comte Ramon Berenguer I al comte Ermengol VI d’Urgell del castell de Barberà. La colonització efectiva del lloc no es devia fer fins al final del segle XII. L’any 1184 hom té constància d’una carta de poblament que el rei Alfons I i el castlà Pere de Besora atorgaren als habitants del Vilosell. La primera referència de l’església del Vilosell és de l’any 1194, en la butlla papal atorgada per Celestí III on es confirmaren les esglésies que pertanyien a l’església de Tarragona. El 1195, la reina Sança feu donació d’un hort a favor de Pere, capellà del Vilosell. Els anys 1279 i 1280 el rector del Vilosell contribuí cada any amb 100 sous a les dècimes papals. Al final del segle XV la parròquia del Vilosell consta que era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. (XEC-MMFG)
Església
Porta original de l’església, descoberta fa pocs anys a la façana sud i protegida amb un vitrall.
ECSA-J.A. Adell
L’església del Vilosell és un edifici profundament transformat per la substitució de la seva capçalera original, la construcció d’una nova portada i del campanar de torre a la façana oest, i l’afegitó de capelles i dependències als seus costats nord i sud, on s’aparedà la porta altmedieval, que ha estat descoberta en el procés de restauració de què fou objecte l’edifici. Ara es conserva molt alterada i tancada amb un vitrall.
L’església és d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una imposta bisellada que segueix el perímetre dels murs laterals. Aquesta volta és reforçada per tres arcs torals apuntats que també arrenquen d’una imposta bisellada que corona els respectius pilars. La nau era capçada a llevant per una capçalera, avui desapareguda, però que probablement era formada per un absis semicircular. Els pilars de l’arc toral situat més a ponent són alterats per la construcció d’un cor, contemporani, possiblement, del trasllat de la porta a la façana de ponent. Als murs laterals de la nau s’obren diversos arcs, que en el seu estat actual no pot precisar-se si corresponen a estructures primigènies modificades o són el resultat de reformes.
Com s’ha dit, la porta original s’obria a la façana sud, al segon tram de la nau. Avui presenta un gran esvoranc que conserva, tanmateix, l’arquivolta exterior. Segurament es tractava d’una porta d’arc de mig punt emfasitzada per arquivoltes concèntriques suportades per columnes amb capitells de decoració molt esquemàtica.
Els fragments de la façana original que queden a la vista presenten un parament llis on s’alternen els carreus acabats amb punxó i a escoda, amb un ràfec motllurat suportat per mènsules esculpides amb formes geomètriques i zoomòrfiques.
Tot i el seu estat fragmentari, l’església del Vilosell es presenta com un edifici emparentat tipològicament amb la propera església de Sant Joan de Vinaixa i construït segons les formes pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XIII, però en una data més moderna, ja dins el segle XIV, possiblement. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 252, pàgs. 268-269; Rius, 1946, vol. I, pàgs. 153 i 159; Font i Rius, 1969-83. vol. I(I). doc. 171, pàgs. 239-240.