Situació
Tomba descoberta i excavada el 1962 i arrasada el 1980.
Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Aquesta necròpoli, avui desapareguda, es trobava en un tossal allargassat situat a menys d’1 km al sud-est de Golmés, al nord de la carretera local que comunica aquella població amb Vilanova de Bellpuig.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG288108.
Necròpoli
L’any 1962, en ésser tallat el costat occidental del tossal per a fer-hi un camp de conreu, es posà al descobert de manera fortuïta una tomba de tipus banyera o d’extrems arrodonits, excavada a la roca sorrenca, la qual encara conservava in situ el sebollit. Es trobava coberta per cinc lloses de pedra i era orientada est-oest. L’esquelet, en un estat de conservació no gaire bo, era en posició de decúbit supí, amb els braços a la vora del cos, i el cap, situat al costat occidental, era mirant al nord. La troballa d’aquesta tomba fou documentada per LI. Díez-Coronel de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
El mes de febrer del 1980 fou definitivament anivellat tot el tossal, cosa que va originar la destrucció del jaciment, en el qual s’havien pogut recollir el mes anterior alguns fragments de ceràmica grisa medieval, així com d’altres d’aparentment prehistòrics; també es podia reconèixer alguna altra tomba propera a la localitzada anteriorment.
Sembla, doncs, que es tractava d’una petita necròpoli de les que són tan normals a l’alta edat mitjana i que són difícils de datar per la manca d’aixovar; de fet, solament algunes petites mostres de restes ceràmiques trobades en zones pròximes poden ajudar a la seva contextualització. El fet de trobar-se intacta la tomba no va ajudar gaire a la seva datació, ja que solament es localitzà l’esquelet, cosa habitual en la major part de necròpolis de datació semblant, com per exemple la del tossal de les Forques a la Sentiu de Sió, on també aparegueren tombes intactes sota una llosa monolítica (vegeu el volum XVII de la present obra, pàgs. 433-434). De totes maneres, els fragments ceràmics són aparentment d’un moment antic, ja que les vores són formes senzilles, lleugerament exvasades, i no les típiques vores en forma de motllura que caracteritzen les produccions ceràmiques grises de la Catalunya occidental després de la conquesta als àrabs i sobretot a partir del segle XIII.
Bibliografia
- González, 1980a, XLI, pàgs. 113-125; Bolòs-Pagès, 1982, pàgs. 105-147.