Descripció

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Tradicionarius 2006.

Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano

Els primers jocs

De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc. Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement? Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles. Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent. C.

Direcció de l'obra

Joan Soler i Amigó

Pedagog i escriptor. Premi Nacional de cultura en l’apartat de cultura popular (2006)

Coordinació científica

Dolors Llopart i Puigpelat

Antropòloga i museòloga

 

La Pasqua

Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria. Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel. A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves.

El maig avui

Maig és el mes festiu per excel·lència en els calendaris de festes locals: festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espec

El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics”. A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret.

Estris sonors

Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument. En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix.

Ballar, una activitat social

Ball del Gambeto. Riudaura.

Montse Catalán

Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc. El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella. És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup.

La sardana com a dansa nacional

Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas.