Els gegants moros de Sitges, anomenats Fal·luch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s. XIX.
Joan Català
Sense música no pot haver-hi festa. Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu. La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives.
La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals. El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració col·lectiva.
Representació d’un àpat en una rajola catalana.
Fototeca.com - Museu de Ceràmica. Barcelona
Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble.
Montse Catalán
Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant. Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història. Però no sempre és així. Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen.
Una de les configuracions culturals més significatives dels grups migratoris és la remodelació del seu nou entorn per a conformar-lo a l’univers simbòlic de procedència, de manera que la transmissió del seu patrimoni cultural tingui uns suports i referents visibles. Aquesta apropiació de l’entorn, dotant-lo de nous significats per a reforçar la memòria col·lectiva, es fa més visible quan es tracta de reconstruir una festa fortament relacionada amb la cultura d’origen.
La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup. En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi. Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement.
La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent; és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada. Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment.
Actualment, es podria dir que el viatge constitueix una festa desplaçada. Aquí no es tractarà del viatge entès com a iniciació, o com a pelegrinatge, ja que aquestes modalitats constitueixen un paral·lel amb l’itinerari espiritual que fa la persona per a trobar la saviesa. Es fa referència, més aviat, al viatge com una sortida proposada per la societat de consum per tal d’omplir el buit que constitueix el lleure, en aquest cas el període de vacances.