El lloc de Carmeniu s’ha identificat amb el Kasamuniz que s’esmenta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat. En el Spill…, publicat el 1519, consta que hi havia una carlania en poder de Janot Tragó, la qual tenia el benefici de Santa Caterina, instituït en l’església de Santa Maria de Castellbò.

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ad Sanctum Georgium qui est in Alass”, de 5 sous. La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates.

El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana.