Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona (núm. inv. 28 232). És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà. Fa 126 cm per 60,5 cm. Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la col·lecció de Josep Pascó. Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV.
Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç. Fou brodat amb la tècnica de l’opus anglicanum entre el 1340 i el 1360.
Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©R.Manent
Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm. inv. 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència. Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada. Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357.
Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140. Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic (1352-77). El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’Episcopologio de Vich. La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral.
Aquest frontal és perfectament datat. Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba (o Villalba), abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV. Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 1951). Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada.
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451. Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General.
©R.Manent
Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV. La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors.
©Museu Episcopal de Vic – J.M.Díaz
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit. Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats.
BG/Museu de la Catedral de Girona – J.M.Oliveras
El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors. Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria. El tapís es pot fer en dos tipus de teler: vertical i horitzontal. Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada. Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així. El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós.
Tapís del Sant Sopar, conservat a la catedral de Tortosa, una peça molt probablement teixida en aquesta ciutat al segon terç del segle XV. A banda de la Santa Cena, conté les escenes de l’oració a l’Hort i l’entrada a Jerusalem.
Arxiu F.Bedmar