Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si. La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen.

La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles. Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars.

El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs, i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons. Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics, que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme.

Les afeccions de l’aparell locomotor es poden manifestar de diverses maneres. Així, es poden presentar sensacions subjectives o símptomes, d’entre els quals el més habitual és el dolor. Igualment, es poden manifestar alteracions objectives o signes, dels quals cal destacar la inflamació, les deformacions òssies i articulars, els sorolls articulars, les alteracions de la mobilitat de l’articulació, la tumefacció òssia i les fractures òssies patològiques.

Definició

La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d’un os o més.

• La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més.
• Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada. El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia.

Definició

L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medul·la òssia. En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs.

Tipus i causes

Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo. Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes.

• L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medul·la òssia. Pot ésser causada per diversos gèrmens.

Definició

L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona. La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment.

• L’osteoporosi és el trastorn més habitual del metabolisme ossi. Consisteix en una disminució de la densitat del teixit de l’os, a causa de la qual els ossos esdevenen més fràgils.
• La disminució de la densitat òssia ès un procés fisiològic que es presenta de manera natural amb el pas dels anys. Només és considerada una malaltia quan provoca manifestacions, com ara dolor o fractures.

Definició

L’osteomalàcia i el raquitisme són trastorns del metabolisme dels ossos causats per la manca de vitamina D, consistent en el reblaniment del teixit ossi per manca del dipòsit de calci i fòsfor, minerals que donen duresa a l’os. En realitat, es tracta d’un mateix trastorn, i el nom varia segons l’edat en què es presenta: s’anomena raquitisme quan afecta els infants els ossos dels quals s’estan formant encara, i osteomalàcia quan es dóna en adults que ja tenen els ossos formats.