La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos. L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys. En general, millora cap a vint-i-cinc anys.
La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares. És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens. Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu.
El queloide és una tumoració persistent, de consistència dura, color vermellós i superfície llisa, que sol provocar coïssor i, de vegades, dolor. Es localitza sobretot al pit, l’esquena o les espatlles.
La ictiosi consisteix en una alteració del procés de ceratinització de la pell, de manera que la pell s’asseca i es clivella, i es cobreix d’escames adherents i planes, semblants a les dels peixos. Hi ha diversos tipus d’ictiosi, alguns dels qual són molt estranys.
El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós. No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic.
L’eritrasma és la infecció de la pell causada pel bacteri Corynebacterium minutissimum, que genera la formació de plaques d’un color vermell fosc o marronós, ben delimitades i lleument descamatives.
La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules. Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees.
L’aparell locomotor constitueix un sistema orgànic compost de diverses estructures anatòmiques que actuen coordinadament entre si. D’entre els components que en formen part, destaquen els ossos i les articulacions que, en conjunt, conformen l’esquelet, com també la nombrosa quantitat de músculs capaços de moure els diferents segments corporals.
L’aparell locomotor es compon d’una sèrie d’estructures la funció de les quals és de constituir el suport de l’organisme i possibilitar-ne els desplaçaments. El terme locomotor procedeix dels mots llatins locus, que significa ‘lloc’, i motor, ‘el que mou’.
El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi. Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os. L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos.