• La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que es transmet per aliments i líquids contaminats amb matèries fecals, orina o d’altres secrecions de persones infectades, i que evoluciona amb síndrome febril, mal de cap i dolor abdominal.
• Malgrat que podria semblar una infecció pròpia de països exòtics, la febre tifoide es pot contreure al nostre medi.

Definició

La disenteria bacil·lar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal. Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc.

• La disenteria bacil·lar o shigel·losi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent
• En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal.

Definició

El còlera és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, endèmica a la zona del Golf de Bengala però d’estranya presentació al nostre medi. Evoluciona amb diarrees abundants que poden comportar la deshidratació, l’estat de xoc i la mort.

• El còlera és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que es contreu quan es consumeixen aigües o aliments contaminats indirectament a través de les matèries fecals de malalts o de portadors sans. Evoluciona amb diarrees abundants i líquides, que, en molts casos, menen a un estat de deshidratació i xoc, i sovint causen la mort.
• Abans de viatjar a una zona en què el còlera és endèmic, convé d’administrar-se el vaccí anticolèric tenint en compte que només procura una protecció durant el termini de sis mesos.

El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs. A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs. També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació.

Durant l’embaràs és convenient d’observar una bona higiene corporal, ja que les secrecions corporals hi són més abundants. Si aquestes secrecions s’acumulen es poden produir irritacions de la pell i a més s’afavoreix l’aparició d’infeccions, algunes de les quals fins i tot poden afectar el fetus.

No hi ha raó per a interrompre ni alterar substancialment les relacions sexuals durant l’embaràs. Precisament en aquesta etapa de la vida les relacions sexuals satisfactòries enforteixen el vincle de la parella, la qual cosa pot ésser molt important per a fer front amb il·lusió a l’arribada del nou membre de la família. Tanmateix, però, hi ha parelles que reprimeixen el seu desig sexual durant l’embaràs perquè creuen que l’activitat sexual pot perjudicar el desenvolupament del fetus.

Definició

La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que especialment incideix en infants petits. La seva manifestació principal correspon a accessos de tos intensos i freqüents. La malaltia, d’una evolució que sol ésser favorable i permet la recuperació total al cap d’unes sis o vuit setmanes, de vegades, especialment en nodrissons, pot originar complicacions greus.

Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment. Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part.