L’aparell locomotor, constituït fonamentalment per l’esquelet i els músculs, s’ha d’adaptar als canvis en la distribució corporal de pesos i volums que es produeixen durant l’embaràs. El creixement de l’abdomen i les mames que es produeix durant l’embaràs fa que en la part anterior del cos es concentri una proporció de pes molt superior al d’altres èpoques de la vida. Per a compensar aquesta desproporció en la distribució del pes corporal i poder mantenir l’equilibri, l’embarassada tendeix a desplaçar cap enrere la part superior del tronc i del cap.

Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament. A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum. És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons. En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles.

Definició

És anomenada septicèmia o sèpsia sanguínia una invasió massiva o persistent de bacteris o fongs a la sang. Aquest trastorn pot evolucionar amb una síndrome febril i comportar la disseminació dels microorganismes a llocs allunyats del focus originari, o bé es pot complicar amb xoc sèptic.

• La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris.
• El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia.
• La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no

• Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs. A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties.
• Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions.

Durant l’embaràs, la dona s’ha d’adaptar als canvis que el seu cos va experimentant, i de vegades cal que modifiqui alguns hàbits de vida. Algunes d’aquestes mesures tenen l’objectiu de reduir al mínim les molèsties causades a la dona pels trastorns propis de la gestació, i d’altres són necessàries per a garantir que el desenvolupament del futur infant es produeixi de la manera adequada i sense complicacions.

Definició

La gonorrea, o blennorràgia, és una malaltia infectivo-contagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat Neisseria gonorrhoeae que es transmet gairebé sempre per contactes sexuals i que produeix trastorns inflamatoris localitzats, segons els casos, a les mucoses uretral, vaginal, del coll uterí, rectal o orofaríngia.

Mantenir una alimentació adequada és un factor fonamental perquè el procés de l’embaràs es desenvolupi harmònicament, tant per a la mateixa dona gestant com per al futur infant. És evident que durant l’embaràs s’incrementen les necessitats nutritives de la gestant, ja que la formació de les estructures fetals requereix substàncies nutritives procedents de l’organisme matern i, per tant, de la seva alimentació.

• La blennorràgia o gonorrea és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat gonococ, que es transmet gairebé sempre per contacte sexual.
• La uretritis gonocòccica, la forma més freqüent de presentació del trastorn en l’home, es manifesta amb dolor, molèsties en emetre l’orina i l’eliminació d’una secreció groguenca o verdosa per la uretra. Alguns homes que pateixen uretritis gonocòccica es comprimeixen el penis per tal de saber si segueixen eliminant aquestes secrecions o no.

Definició

La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal.