En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus. Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats. A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures.

La majoria de les dones que treballen fora de casa ho poden continuar fent durant l’embaràs, sempre que la seva ocupació els permeti d’observar les limitacions esmentades en els apartats anteriors sobre activitat física i viatges. Fonamentalment, la dona gestant ha d’evitar que les seves activitats diàries arribin a esgotar-la, ja que diversos estudis han comprovat que l’excés de treball pot fer que l’infant neixi prematurament o amb un pes inferior al que hauria de tenir.

Durant l’embaràs és especialment perjudicial que la dona mantingui certs hàbits nocius, com són el consum de tabac, el d’alcohol o d’altres drogues, ja que el desenvolupament del fetus en podria ésser afectat.

• La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que incideix especialment en infants petits i origina fonamentalment una tos molt característica, que es presenta en forma d’accessos paroxístics i s’acompanya d’un estridor o xiulet sonor i ronc.
• El tractament, que consisteix en l’administració d’antibiòtics, és eficaç quan s’instaura en les primeres fases de la malaltia perquè evita eventuals complicacions.

És fàcil que durant els nou mesos de l’embaràs la dona experimenti algun trastorn o malaltia, no necessàriament relacionada amb la gestació, que plantegi la necessitat d’efectuar alguna prova diagnostica, com ara una radiografia, o de prendre algun medicament. Aquests procediments, innocus en d’altres etapes de la vida, poden ésser perjudicials durant l’embaràs.

Definició

La brucel·losi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta diversos animals —especialment cabres, ovelles, vaques i porcs— i que es pot transmetre als éssers humans, en els quals aquest trastorn provoca bàsicament síndrome febril. La malaltia sol remetre espontàniament al cap d’unes setmanes, però relativament sovint el procés infecciós es complica i pot afectar diversos teixits o òrgans.

• La brucel·losi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta els animals —sobretot cabres, ovelles, bòvids i porcins— que es pot transmetre a l’ésser humà per contacte directe amb animals malalts o després de la ingestió de llet o derivats o productes càrnics procedents d’animals infectats.
• La manifestació més freqüent del trastorn és la febre, que antigament evolucionava al llarg d’algunes setmanes alternant períodes de febre amb períodes apirètics, per bé que actualment, amb el tractament adequat, no té una evolució prolongada; de vegades però, el

• Quan una dona sospita que pot estar embarassada encara que no ho hagi confirmat, cal que adopti algunes precaucions per tal que el desenvolupament del futur infant es produeixi sense complicacions, perquè és precisament durant les primeres setmanes que una afecció que alteri el desenvolupament embrionari pot tenir més conseqüències.
• Durant l’embaràs, la dona no ha de menjar "per dos", ni s’ha d’alimentar al seu capritx, perquè corre el perill d’engreixar-se massa, i que empitjorin els trastorns possibles durant l’embaràs, com ara el mal d’esquena o les varices; a més, el fetus

Definició

La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que ocasiona una intensa inflamació a la faringe i els teixits propers, la qual cosa, en absència de tractament, pot menar a l’asfíxia del malalt. Actualment, gràcies a l’aplicació sistemàtica del vaccí antidiftèric als infants petits, la incidència d’aquest trastorn al nostre medi és gairebé nul·la.

• La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa que es caracteritza per un procés inflamatori molt greu a les mucoses de la faringe i la laringe que pot causar l’asfíxia del malalt
• En alguns països del Tercer Món en què no s’aplica sistemàticament el vaccí antidiftèric en la població infantil, la malaltia continua essent molt greu i comuna.