• L’hidramni o polihidramni és una complicació de l’embaràs caracteritzada per una acumulació excessiva del líquid amniòtic en què es troba submergit el fetus a l’interior de l’úter.
• Per bé que l’hidramni és un trastorn relativament freqüent, en la majoria dels casos no provoca alteracions importants ni modifica el procés de l’embaràs ni el part.

Definició

És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèl·lula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió.

• La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió.
• Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes.

Com en qualsevol altre període de la seva vida, la dona gestant pot patir de diversos tipus de malalties al llarg dels nou mesos de l’embaràs. Hi ha dones que pateixen de malalties cròniques, de llarga evolució, que ja s’havien iniciat prèviament i que poden persistir durant tota la gestació. D’altres dones contreuen malalties precisament durant l’embaràs, que poden ésser de curta durada. En qualsevol cas, les manifestacions i l’evolució d’aquestes malalties poden presentar característiques especials durant la gestació, a causa dels canvis que l’embaràs produeix en l’organisme matern.

La diabetis mellitus és una de les malalties més interrelacionades amb problemes durant l’embaràs, ja que, d’una banda, la seva evolució sol empitjorar durant la gestació —per exemple, agreujant-se les lesions vasculars afavorides per la malaltia—, i, de l’altra, és una de les alteracions maternes que més poden perjudicar el desenvolupament del fetus, i quan no se segueix un control adequat pot ésser origen de diverses malformacions.

Les infeccions respiratòries agudes, denominació que inclou trastorns molt variats, constitueixen un dels tipus d’afeccions més freqüents durant l’embaràs.

La rubèola és una malaltia d’origen víric fins fa poc temps molt freqüent, la incidència de la qual s’ha anat reduint a causa de la vaccinació sistemàtica que s’efectua contra aquesta malaltia durant la infantesa. Si bé és una de les malalties característiques de la infància, si no s’ha patit de nen també es pot patir en l’edat adulta.

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii, relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics.

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual d’origen bacterià causada pel Treponema pallidum, d’una incidència que havia disminuït molt, però que en l’actualitat es torna a presentar amb una freqüència relativament important. Antigament, quan no es disposava d’un tractament eficaç contra aquesta malaltia, el trastorn solia causar alteracions cròniques que progressaven durant alguns anys i arribaven a provocar alteracions greus del sistema nerviós i l’aparell càrdio-vascular.