La millor manera de reforçar la relació entre mare i fill és la lactància materna. Els preparats de què avui disposem per a la lactància artificial poden aportar un nodriment similar al de la materna, per bé que no de la mateixa qualitat. Tanmateix, el càlid contacte que sent l’infant en xuclar el pit matern i les emocions que sent la dona en aquest moment no els pot substituir l’alimentació amb biberó. Per això, és molt convenient practicar la lactància materna, com a mínim durant els primers dies.

Durant els dies d’estança a la clínica, els pares poden aprofitar també per a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre les atencions que precisarà l’infant. Durant aquests dies, el personal sanitari ha tingut cura del nadó, però a partir del moment del retorn al domicili, la responsabilitat recaurà totalment en ells. L’actitud dels pares en múltiples aspectes, com ara l’alimentació, la higiene o el tracte afectiu, determinarà fonamentalment que l’infant creixi i es desenvolupi amb normalitat.

El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc.

Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta. Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció.

El nadó precisa d’un equipament especial per a ell, que normalment ja s’ha estat preparant durant l’embaràs. L’elecció de l’equipament no s’ha de fer basant-se en criteris estètics, tot i que també són importants, sinó que fonamentalment cal tenir presents les necessitats reals del nadó, la seguretat per a evitar accidents i el màxim d’higiene.

La roba del nadó ha de proporcionar-li l’abric necessari per a mantenir el cos a la temperatura adequada. Els mecanismes de regulació de la temperatura corporal encara són poc madurs en el nadó, raó per la qual les temperatures ambientals externes poden modificar les del seu organisme. Per a evitar-ho, cal vestir l’infant amb la roba més adequada en relació a la temperatura ambiental. S’ha d’evitar especialment que porti massa roba, ja que podria fer-lo suar en excés i, per tant, que el seu organisme perdés líquids.

Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los.

L’infant petit es passa la major part del dia al bressol; per tant, cal escollir aquest moble amb tota cura, parant esment en la seguretat i comoditat.

Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l. Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa.

És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri. A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella.

El nadó encara no té prou desenvolupats els sistemes d’aïllament i protecció de l’entorn. Té una pell molt delicada que s’irrita amb facilitat, i el seu sistema immunitari encara no és prou madur. Per aquest motiu, un dels aspectes més importants de la cura de l’infant és la higiene.

El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina; per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint.