La roba del nadó ha de proporcionar-li l’abric necessari per a mantenir el cos a la temperatura adequada. Els mecanismes de regulació de la temperatura corporal encara són poc madurs en el nadó, raó per la qual les temperatures ambientals externes poden modificar les del seu organisme. Per a evitar-ho, cal vestir l’infant amb la roba més adequada en relació a la temperatura ambiental. S’ha d’evitar especialment que porti massa roba, ja que podria fer-lo suar en excés i, per tant, que el seu organisme perdés líquids. En ple estiu, n’hi haurà prou, doncs, amb una camisa fina de fil; a l’hivern se l’ha d’abrigar aproximadament de la mateixa manera que ho faria un adult que estigués en repòs. En qualsevol cas, és preferible posar-li diverses peces que no pas una de gruixuda, que és més incòmoda i li redueix la mobilitat.
Quan s’escull roba per al nadó, s’ha de tenir en compte que s’embrutarà sovint: per això, cal que sigui fàcil de posar i treure i també fàcil de rentar.
Els sistemes de tancament més adequats són les cintes de seda i les tires de material adhesiu, tipus "velcro". Els botons tenen el perill que es descusin i que l’infant se’ls empassi. Si se’n fan servir, cal que siguin grans i col·locats al darrere, on l’infant no pugui abastar-los.
Convé que la roba del nadó sigui de fibres naturals, com ara fil o cotó, perquè permeten una millor transpiració. Les fibres artificials dificulten l’evaporació de les secrecions corporals, la qual cosa pot afavorir l’aparició d’irritacions en la delicada pell del nadó, i de vegades fins i tot provocar-li una al·lèrgia cutània.
D’altra banda, la roba del nadó ha d’ésser còmoda, per a facilitar-li els moviments i que no se senti oprimit. Són aconsellables talles grans i els vestits un xic amples. Durant la primera època de vida, no cal comprar-li un excés de roba, perquè l’infant creix molt de pressa, i al cap de poc temps la roba li queda petita. És preferible tenir preparat només l’imprescindible, i anar ampliant el vestuari al ritme del creixement de l’infant.
Per norma general, cap al final de l’embaràs, el centre sanitari que atén la mare facilita una llista de l’equipament bàsic, tot el que, com a mínim, es necessitarà mentre l’infant hi sigui ingressat. Si bé la llista pot variar una mica, se solen recomanar les peces següents: mitja dotzena de camises de màniga llarga, de tela suau (batista); mitja dotzena de camisoles de cotó o llana; mitja dotzena de jerseis de llana; mitja dotzena de faixes umbilicals; una dotzena, o més, de bolquers; mitja dotzena de calcetes de cotó; quatre faldons; sis peücs o mitjons, i sis pitets.
La bugada de la roba del nadó requereix certa cura especial. S’hi ha d’emprar un sabó que no sigui àcid i no s’ha d’afegir ni lleixiu ni cap altre additiu, perquè les restes que podrien romandre en la roba podrien irritar la pell de l’infant. El més convenient és emprar un sabó especial per a roba delicada. A més, és preferible rentar la roba del nadó a part de la resta de la bugada, si més no al principi. En qualsevol cas, s’haurà d’esbandir bé, perquè no hi quedin restes de sabó.