Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau. Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè. Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura. Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme.

Un cop ha caigut el cordó umbilical, ja es pot començar a banyar l’infant cada dia. El bany diari és la mesura més adequada per a mantenir una bona higiene, i al nen li agrada i el relaxa.

Els pares han de trobar el moment més oportú per a poder-lo banyar amb tranquil·litat. És convenient de fer-ho cada dia a la mateixa hora, perquè el petit s’hi acostuma. Pot ésser útil banyar-lo al capvespre, especialment si és inquiet, perquè així es relaxa i dorm millor. En qualsevol cas, sempre s’ha de fer abans de donar mamar, no després.

No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet.

Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquil·litza l’infant; això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills. No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns.

• En molts centres sanitaris se segueix la norma de col·locar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor.
• Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fe

Entre les preocupacions més grans dels pares, especialment si ho són per primera vegada, cal destacar el temor de no saber reconèixer les necessitats del nadó, sobretot els primers dies després del retorn a casa. En realitat, l’ànsia dels pares té el seu origen en el desconeixement del comportament normal del nadó, per la por de no ésser capaços de detectar qualsevol molèstia que l’afecti. És, per tant, molt important que els pares consultin algun material divulgatiu especialitzat i que no vacil·lin a l’hora d’aclarir qualsevol dubte que se’ls presenti amb l’equip mèdic.

Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene. Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília. Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit. És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares.

El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció dels seus pares. Constitueix el seu principal mètode d’expressió, i és tan eficaç que la majoria dels pares arriben a reconèixer el fill per la forma de plorar. Fins i tot s’ha arribat a comprovar experimentalment que la majoria de mares es desperten en sentir el plor del seu fill, i en canvi continuen dormint si el que plora és d’altri.

• El nadó sol dormir unes 20 hores al dia, però molts nens totalment sans dormen molt menys. És freqüent que el seu ritme de son no coincideixi encara amb el dels adults, però al cap de pocs dies ja sol dormir més hores de nit que no de dia.
• És recomanable fer jeure el nadó boca avall o de costat, del cantó dret. D’aquesta manera s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries.
• El motiu principal que fa plorar el nen durant els primers dies de vida és la gana.

Diferents malalties i trastorns poden afectar els nounats. En destaquen la icterícia, les anomalies congènites en la formació i el desenvolupament d’un o diversos òrgans del fetus, els traumatismes obstètrics esdevinguts durant el procés del part, l’anòxia neonatal, i la síndrome de mort sobtada del nodrissó.

Definició

És anomenada icterícia del nounat una alteració que es presenta els primers dies de vida, caracteritzada per l’aparició d’una coloració groguenca en la pell i les mucoses, causada per un increment en la sang del pigment bilirubina.