Per bé que davant d’una urgència mèdica són fonamentals els primers auxilis prestats per qui es trobi en presència dels fets, una de les principals funcions del socorrista és sol·licitar l’assistència sanitària adient per a resoldre eficaçment la situació. I per tal que una urgència mèdica pugui ésser solucionada de la manera més eficaç, és convenient que cada cas sigui atès pel sistema d’assistència mèdica més adequat segons quina sigui la gravetat de la situació.

Definició origen i tipus

Rep el nom de pèrdua de consciència o inconsciència el trastorn, de divers origen, consistent en una interrupció, més o menys important o prolongada, de la capacitat que té una persona de reconèixer-se a si mateixa i el seu entorn. Bàsicament, es considera que una persona està inconscient en el moment en què no respon adequadament als estímuls externs que rep.

Definició i causes

L’aturada cardiorespiratòria és un trastorn agut, que es presenta de manera brusca i inesperada, consistent en la interrupció dels moviments respiratoris i de l’activitat cardíaca efectiva, és a dir, aquella que és capaç de fer circular la sang pels vasos sanguinis adequadament.

L’aturada cardiorespiratòria es pot iniciar en forma d’aturada cardíaca o d’aturada respiratòria, que consisteixen en la interrupció de l’activitat cardíaca eficaç o bé dels moviments respiratoris.

Definició

El sobrepès corporal i l’obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal. El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal, és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física.

  • El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física.

Assistència prioritària de la persona presumptivament inconscient

Qualsevol persona aparentment inconscient cal que sigui atesa com més aviat millor, i en tot cas amb prioritat a una persona que estigui conscient, per diversos motius.

Si després que s’han efectuat les primeres mesures indicades es comprova que una persona inconscient respira, es pot deduir que també tindrà activitat cardíaca, ja que en cas d’aturada cardíaca s’hauria detingut la respiració. A continuació, cal prosseguir-ne l’examen, per tal de determinar si sofreix altres trastorns que calgui atendre. Així, s’ha de comprovar si té alguna hemorràgia greu, i en aquest cas adoptar les mesures pertinents.

Definició

Hom considera que existeix un estat de magresa patològica o emaciació quan es produeix una intensa pèrdua de teixits orgànics, amb la consegüent disminució del pes corporal —que pot reduir-se fins a un 50% en els adults i fins i tot més en els nens—, com a conseqüència de trastorns molt diversos que ocasionen una insuficiència persistent de factors nutritius.

  • La magresa patològica i la desnutrició són situacions greus que es produeixen quan, sia a conseqüència d’un altre trastorn greu o bé per un dèficit persistent en l’alimentació, l’organisme comença a utilitzar les seves pròpies estructures i teixits per a obtenir l’energia que li cal per a mantenir les seves funcions vitals, produint una disminució important del pes corporal
  • Molt diferent és la magresa essencial, pròpia dels individus genèticament o constitucionalment prims i que no té cap significació patològica.

Respiració artificial

Si la víctima no respira espontàniament, cal efectuar algun procediment per introduir oxigen en l’organisme. Per a això, al llarg de la història s’han ideat nombroses tècniques de respiració artificial, però s’ha comprovat que el procediment més eficaç, sense la utilització d’instruments mèdics, és el mètode boca a boca.