Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres. De manera simplificada, les cèl·lules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP.
Els primers mecanismes que es posen en marxa per a la reposició intracel·lular d'ATP durant l’activitat muscular formen part de l’anomenat metabolisme anaeròbic, és a dir, el que es realitza en absència d’oxigen.
En el metabolisme aeròbic, és a dir, el que es desenvolupa en presència d’oxigen, el mecanisme bàsic per a l’obtenció d’energia per part de la fibra muscular és la combustió o oxidació dels nutrients emmagatzemats en el seu interior o bé d’aquells que li arriben amb la circulació sanguínia. Durant aquest tipus de procés, els nutrients es desdoblen i alliberen l’energia necessària perquè l’ADP incorpori àcid fosfòric i es transformi en ATP. Els metabòlits finals d’aquests processos són bàsicament molècules d’aigua i àcid carbònic.
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut. En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital.
El part fora d’un centre sanitari
En l’actualitat i en el nostre medi, pràcticament tots els parts es produeixen en centres sanitaris, amb els especialistes i els mitjans tècnics necessaris per a controlar-ne l’evolució, evitar les molèsties i solucionar immediatament qualsevol eventualitat. Alguns moviments naturistes han propugnat un retorn al part a casa. Tanmateix, aquest mètode no és recomanable, almenys d’una manera indiscriminada, ja que implica més riscs.
Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop. La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil.
Els músculs són els òrgans més implicats en l’activitat física, i per això, són també els que més modificacions i beneficis poden obtenir amb la pràctica d’exercicis físics o d’esports. El sedentarisme fa que els músculs redueixin la seva força, potència, velocitat de contracció, volum, elasticitat, to o tensió, i resistència, i afavoreix l’aparició de diversos trastorns esquelètics, com ara certs dolors d’esquena i de coll, en la gènesi dels quals intervé decisivament la manca d’un entrenament muscular adequat.
Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular.
L’entrenament també incideix en altres factors com ara l’elasticitat, el to i la resistència musculars.
Durant l’exercici físic, cal que el funcionament de l’aparell cardiovascular experimenti algunes modificacions per tal de garantir una aportació adequada d’oxigen al teixit muscular, i també un drenatge apropiat dels elements que es produeixen després de la metabolització dels nutrients, com l’àcid làctic i l’àcid carbònic.