Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor. Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal.

L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor. Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca; una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor; i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor.

La contaminació ambiental en els medis urbans és deguda principalment a l’smog, és a dir, una sèrie de gasos i de partícules, com ara diòxid i triòxid de sofre, monòxid de carboni, hidrocarburs, ozó i diversos òxids de nitrogen, que són expel·lits, fonamentalment, per les xemeneies i els vehicles motoritzats.

La pràctica d’exercicis físics de manera regular, moderada i progressiva, resulta beneficiosa per a l’organisme, tant des d’un punt de vista fisiològic com psicològic. Tanmateix, sovint també dóna lloc a l’aparició de diversos tipus de símptomes o lesions, que són deguts en general a la pròpia adaptació de l’organisme a l’exercici físic, o bé a petits accidents. Aquests símptomes i lesions no solen tenir majors repercussions des d’una òptica orgànica.

La fatiga muscular és una sensació de cansament o esgotament, o fins i tot de dolor muscular, que es produeix quan, després de la realització d’un exercici físic intens o prolongat, s’acumulen en els músculs quantitats importants d’àcid làctic.

La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs. Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular.

Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior. Es produeixen per un mecanisme molt simple: un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes; si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions.

És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa.

És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament.

Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars. Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es col·loquen així fora del lloc habitual.