La personalitat desadaptada o antisocial és un trastorn de la personalitat caracteritzat pel menyspreu envers les obligacions socials, la manca de sentiments envers els altres i conductes d’extrema indiferència o violència. Les persones que en són afectades reben en general el nom de psicòpates.
La neurosi fòbica és un trastorn mental caracteritzat per una por anormalment intensa d’uns objectes determinats o de situacions específiques que considerats objectivament no representen una font de perill significativa. Aproximadament un 90% dels infants tenen eventualment por d’objectes o situacions concretes, com poden ésser animals, el mar, sorolls intensos o persones estranyes, però es considera que aquestes pors són normals si no arriben a incapacitar o es prolonguen més enllà de la pubertat.
La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica.
La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes.
La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic. Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable.
Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives.
Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll. Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll. És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm.
La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució. Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síl·labes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs. Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes.
L’enuresi consisteix en la micció involuntària durant el repòs nocturn que s’esdevé reiteradament en una edat superior a quatre anys o cinc. En l’I % dels casos, aproximadament, l’enuresi té causes orgàniques com ara fimosi, constricció uretral o alteracions neurològiques.
El joc patològic és una pertorbació de la conducta que es manifesta amb una tendència notable a participar en jocs d’atzar i apostes que poden proporcionar una recompensa immediata, fonamentalment de tipus econòmic. Hom considera que la participació en aquesta mena de jocs és patològica quan mena la persona que n’és afectada a una inestabilitat econòmica important i a un aïllament afectiu i social progressiu.
L’autisme infantil és un trastorn mental greu de la primera infància que es caracteritza per una manca de contacte afectiu amb el medi ambient, intolerància al canvi de situacions ambientals i mancança en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, especialment pel que fa a la parla. Segons dades estadístiques, de 3 infants a 5 de cada 10.000 pateixen d’aquest trastorn.
La cleptomania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a la sostracció o el robatori d’objectes, no pel valor econòmic o la utilitat immediata que tenen, sinó per anul·lar la tensió que hom experimenta abans d’efectuar el robatori i per sentir-se gratificat quan s’ha realitzat. L’acte és compulsiu, no hi ha planificació prèvia ni es compta amb la col·laboració d’altres persones.