Definició

Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs. Els cossos estranys, és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions. Les cremades, tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir.

• Els traumatismes oculars són molt freqüents, sobretot en accidents laborals i de trànsit. De fet, la major part es poden prevenir bé amb l’ús d’ulleres protectores en els treballs industrials o bé utilitzant un cinturó de seguretat en els cotxes, perquè en els accidents són habituals els cops contra els parabrises.
• La manifestació més evident d’un traumatisme ocular és la tumefacció i el color moradenc de les parpelles. Malgrat tot, però, sempre s’ha de realitzar un examen oftalmològic per comprovar si no hi ha lesions intraoculars.

És anomenada degeneració macular una alteració degenerativa del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia, la zona de major visió responsable de la discriminació cromàtica, que comporta lentament una pèrdua de l’agudesa visual. Hi ha dos tipus de degeneració macular, la congènita i la senil.

És anomenada fibroplàsia retrolenticular una alteració de la vascularització de la retina que es pot presentar en infants prematurs exposats a concentracions elevades de 0₂ a la incubadora.

Hom anomena retinitis pigmentaria una degeneració de les cèl·lules sensorials de la retina per dipòsits anormals de substàncies pigmentaries, d’origen hereditari. Relativament sovint és associada a d’altres alteracions com ara miopia, sordesa o malformacions orgàniques.

La ceguesa nocturna o hemeralopia consisteix en la disminució de la capacitat d’adaptar la visió a la foscor o bé a la il·luminació escassa, de nit o de dia. Aquest trastorn és degut a una alteració en els bastonets, les cèl·lules sensorials que possibiliten la visió en condicions d’il·luminació escassa.

El daltonisme és un trastorn de la capacitat sensorial cromàtica, en què hi ha una incapacitat per a determinar certs colors o bé diferenciar-los. És un trastorn molt freqüent que afecta aproximadament un 7% dels homes i un 1% de les dones. En general, és degut a una alteració constitucional hereditària, per absència d’algunes de les cèl·lules sensorials capaces de distingir els colors, els cons retinals. És més aviat estrany que sigui degut a una afecció de la retina o del nervi òptic.

S’anomena queratocon una deformació progressiva de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior de l’ull, que s’allarga i adopta, com el seu nom indica, una forma cònica. En general, en són afectats ambdós ulls.

L’origen de la malaltia no és ben conegut, per bé que se sap que hi intervenen factors hereditaris. La deformació de la còrnia sol començar entre 10 anys d’edat i 20, i n’és afectat amb preferència el sexe femení.

És anomenada queratitis la inflamació de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior del globus ocular. Sovint s’associa a la inflamació de la conjun-tiva, una membrana transparent que cobreix el globus ocular al voltant de la còrnia, i aleshores l’afecció és denominada querato-conjuntivitis.

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull. Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupil·la, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris. En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament. Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis, i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis.