Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents. Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma.
La miocarditis consisteix en la inflamació del teixit miocàrdic, o múscul cardíac. La inflamació d’aquest teixit pot ésser deguda a nombroses causes. La més freqüent és la constituïda pels processos infecciosos, sobretot per part de diversos virus com el Coxsackie, el virus ECHO, el virus de la poliomielitis, el de la grip, l’adenovirus i el virus de la rubèola.
L’eritromelàlgia constitueix un trastorn degut a una reacció desmedurada a l’escalfor que es caracteritza per l’aparició d’episodis d’envermelliment, coïssor, punxades i cremor localitzats en les extremitats superiors i inferiors. Els símptomes són causats per una dilatació sobtada de les artèries petites, a conseqüència de la qual s’esdevé un augment del volum i la velocitat a què circula la sang en les zones afectades.
La sang és el líquid de color vermellós que circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular i ateny tots els òrgans i els teixits del cos. De fet, els diversos elements que constitueixen la sang, en conjunt, formen un veritable òrgan, bé que per poder complir la funció que els correspon es troben repartits per tot l’organisme.
La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular. La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les.
El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts. El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques.
Els elements cel·lulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia. Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
L’hematopoesi és el procés de formació de les diverses cèl·lules sanguínies. Aquest procés es duu a terme sobretot en la medul·la òssia, on es localitzen unes cèl·lules precursores de totes les cèl·lules sanguínies anomenades cèl·lules mare pluripotencials. Les cèl·lules mare pluripotencials, a més de multiplicar-se elles mateixes, originen les cèl·lules mare monopotencials, que estan preparades per a generar concretament un tipus de cèl·lules sanguínies.
La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen (O2) des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme. D’altra banda, també duen diòxid de carboni (CO2), un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat. La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic.
Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari. Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots col·laboren entre si en l’activitat comuna esmentada.