Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’hemostàsia, és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini.

Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones. Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia, és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra.

Les manifestacions que poden originar les malalties hematològiques són molt variades tenint present que les alteracions de la sang afecten gairebé tot l’organisme. Tanmateix, però, alguns dels trastorns que poden originar, si bé no són exclusius de les malalties de la sang, acompanyen algunes de les més habituals.

El cansament o astènia és una sensació de debilitat i manca de vitalitat generalitzada tant física com mental. De fet es tracta d’una sensació de cansament patològica, ja que no apareix com és normal després de realitzar un esforç, sinó que es manifesta en realitzar esforços mínims o la feina habitual. De vegades pot impedir fins i tot la realització de les tasques quotidianes menys carregoses, i en alguns casos és constant, sense tenir relació amb l’activitat ni el descans.

És anomenat canvi de la coloració cutània qualsevol modificació més persistent o menys del color que habitualment té la pell d’una persona. Entre les causes d’aquest canvi es poden trobar diverses alteracions hematològiques.

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars.

L’esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa. Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui. En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques.

L’adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen.

Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves. Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques.

L’anàlisi de sang consisteix en l’examen d’una mostra sanguínia que permet d’obtenir informació, bàsicament, sobre la concentració dels elements constituents, bé dels components habituals o bé dels que es presenten ocasionalment en el curs de diverses alteracions orgàniques. Per tal d’efectuar una anàlisi, cal extreure sang del cos i que sigui recollida en unes condicions adequades; l’anàlisi en si mateixa és duta a terme en laboratoris que disposen de mitjans tècnics i personal especialitzat.