El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana. Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc. Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça. El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra. A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada per causa de consanguinitat, es va refugiar durant un temps a la seva terra de Ribagorça, a la vall Sositana, fins que va ésser expulsada pels ribagorçans i hagué de tornar cap a Castella (1025). Després, el feu de Sos consta en poder dels barons d’Espés (1220) i dels d’Entença (1290). Al segle XIV passà al comte de Ribagorça. Els fogatjaments del final del segle XIV donen a Sos 16 focs (1381) i 25 morabatins (1385), un dels quals era de l’Hospital.
El castell de Sos era situat prop d’on hi ha l’església parroquial de Sant Andreu de Sos. Damunt la roca del castell s’observen uns pocs vestigis del seu emplaçament.