Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera. Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat. L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu”, per nou sous. Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini al monestir de Santa Maria d’Ovarra el 1020.
El 1231 els senyors Arnau de Santaliestra i Miranda, del llinatge dels Benavent, renunciaren a les exaccions il·legals que havien imposat als homes de Sant Quilis, sota senyoria ovarresa. Consta que Jaume II cedí el castell de Sant Quilis a Pere de Meitat, però que a final del segle XIV formava part del comtat de Ribagorça com a lloc de senyoria eclesiàstica.