Situació
Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida.
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH927142.
L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova. (JBP)
Història
Les referències històriques de Sessué són exigües. En principi, com a lloc de la vall Sositana, Sessué devia dependre del castell de Sos i posteriorment estigué relacionat amb Vilanova. Sessué formava part de la parròquia de Sant Pere de Vilanova. L’indret ja apareix esmentat vers el 1068 en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos. D’acord amb el titular de l’església i altres indicis, podem pensar que Sessué fou el domini principal de l’orde de l’Hospital a la vall de Benasc.
El 1571 Sessué és esmentat entre les poblacions del nou bisbat de Barbastre. Tradicionalment, les quartes episcopals de Sessué eren recaptades per l’almoiner de Roda.
Al llarg de la seva història l’edifici ha patit greus atemptats, manipulacions, reformes i afegits de tota mena. (JBP)
Església
Planta de l’església, molt modificada, que presenta un absis quasi de forma parabòlica.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis de planta semicircular molt allargada, quasi parabòlica, que presenta traces d’haver estat profundament alterat i reformat. L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral que només es reflecteix a la volta, sense repercussió als murs laterals.
La part de l’absis és l’element més vistent que es conserva de l’edifici alt-medieval, atès que la resta de la nau ha estat profundament alterada per l’addició de dues capelles al seu mur nord, i una altra capella i una sagristia al mur sud, on s’obre la porta, datable entre els segles XV i XVI, que substitueix la porta original. També s’afegí a l’església un campanar de torre, adossat a la façana oest, seguint un model molt comú a les esglésies de la vall.
Atesa la seva alteració, les façanes no conserven gairebé cap element de l’estructura original, llevat de la façana absidal que, malgrat tot, ha perdut la seva coberta, substituïda per una teulada de fibrociment d’un sol vessant. En aquesta façana és visible l’aparell original, format per un reble irregular de carreuó granític, amb interposicions de peces de gres. Presenta una decoració sota el ràfec formada pels motius llombards d’arcuacions en fris continu, completades amb un fris en dent de serra, tots ells executats en peces de tosca, perfectament tallades, fins i tot als timpans, formats per un únic carreu. A l’absis s’obre una finestra, de factura tardana, tallada en carreus de tosca.
La decoració absidal permet de situar l’església de Sessué dins el grup d’edificis construïts amb fidelitat a les formes llombardes, que per la seva execució, molt elaborada, palesen les formes plenament acabades de l’estil, ja de la fi del segle XI o del principi del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Boix, 1982, doc. 426
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 66-69
- Benedicto 1995, pàg. 129