Situació
Detall d’un dels pocs murs visibles de la torre, actualment englobada dins el mas de Santa Bàrbara.
ECSA - E. Pablo
La torre és situada al mas de Santa Bàrbara del Llor, en una carena entre dues torrenteres, al fons del torrent del Llor, que és divisòria amb Santa Coloma de Cervelló. S’hi arriba des de la Torre de Marianao per un mal camí de terra.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF181793.
Història
Pel seu primer testament, redactat entre el 989 i el 990, el bisbe Vives de Barcelona deixava a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el seu alou del Llor amb la torre, donació que repetí al seu darrer testament, jurat pels marmessors el 995. La seva germana Bonadona, però, el posseiria en vitalici. El Llor consta el 992 com un dels límits meridionals del castell de Cervelló. El 1033 el bisbe de Barcelona, Gaudall Domnuç, i la canònica de la seu feren establiment al prevere Guillem d’unes terres, conreades i ermes, amb lloc per a bastir-hi cases, situades a l’altra banda del Llobregat, al Llor i a Tapioles. Guillem i els seus successors n’havien de donar el delme a la canònica. Al testament d’Humbert de Cervelló, fill de Gerbert, del 1089, es diu que deixa el Llor amb les seves pertinences a la seva mare mentre visqui i que després passi a la seu de Barcelona. Tanmateix, com que el Llor era alou de la catedral de Barcelona, Humbert el devia posseir per infeudació d’aquesta, tal volta per mediació del seu oncle, el bisbe Humbert (1069-85). Aquest personatge, Humbert Gerbert, posseïa pels Cervelló el lloc i la torre de Santa Coloma, que confrontaven a migdia amb la torre del Llor. A partir del segle següent, els castlans que hi tenia la seu eren els Llor, que posteriorment s’anomenaran Desllor, com Bernat de Llor, el 1162. La torre, però, era senyoria de la catedral de Barcelona, a la qual és confirmada per la butlla d’Alexandre III.
Torre
Planta i secció de la torre.
P. Poll
El nucli principal i més antic del Llor és una torre pre-romànica, de planta rectangular, amb els murs de llicorella en opus spicatum. Té els costats més curts orientats a tramuntana i a migdia. A llevant se li adossa una estança reformada en època gòtica. La torre és escapçada i queda envoltada totalment pel mas dit de Santa Bàrbara del Llor. La torre es conserva en una alçada de 7,50 m, els costats fan 8,80 × 6,30 m i el gruix dels murs és d’1,47 m. És dividida en dos pisos per forjat modern. A la planta (bé que en un nivell més alt que el del paviment, ja que hi porten unes escales) i en la cara oriental de la torre hi ha una porta de mig punt adovellada (segles XIII i XIV), mentre que al pis superior hi ha l’obertura de dues finestres tapiades amb carreus escairats, d’una amplada interior d’uns 60 cm als seus ampits, una de les quals conserva l’espitllera exterior.
L’estança adossada a llevant de la torre, que probablement és obra del començament del segle XI, fa 15 × 13,30 m i les parets assoleixen prop dels 4 m d’alçada. Es conserva una espitllera a més de 2 m del sòl actual. Les parets no arriben al metre de gruix. A la part baixa del mur de llevant per la part de dins hi ha una banqueta de fonamentació que sobresurt uns 10 cm de la vertical del mur. Per la banda de fora, el nivell del sòl és molt més baix. L’aparell, tot i que recorda força el de la torre, és bastant més regular, format per petits carreus de calcària disposats en opus spicatum. Aquesta estança o sala va ser reformada a la baixa edat mitjana amb l’afegitó de dues arcades de diafragma.
Ermitatge del Llor
Un centenar de metres a llevant de la Torre del Llor, a la riba esquerra de la torrentera, hi ha un eremitori excavat artificialment a l’argila amb instruments de ferro; per causa de rebaixos moderns del terreny, té una forma exterior estranyament semiexempta. Té una gran semblança amb els eremitoris propers de Benviure i amb els de Martorell. L’entrada és moderna, de maons, feta segurament per poder-lo tancar. Una mena de corredor curt d’uns 60 cm d’amplada cobert amb volta de quart de cercle mena a una aula acabada en semicercle, d’uns 2,80 m × 2,10, que es cobreix amb volta de mig punt i la forma absidada amb volta de quart d’esfera. Entrant a l’esquerra hi ha un banc d’una alçada d’uns 55 cm i una amplada de 50 cm. El seu extrem meridional ha estat fet malbé, però sembla que en origen devia anar d’un extrem a l’altre. A la banda oposada, és a dir a llevant, hi ha un armariet d’uns 16 cm de profunditat i uns 70 d’alçada i a l’exterior l’eremitori té una fornícula de 42 cm de profunditat i 70 d’amplada, que podia haver servit per a allotjar una imatge o una creu.
Bibliografia
Bibliografia sobre la torre
- Pagès, 1992, en premsa
Bibliografia sobre l’ermitatge
- Pagès, 1992, en premsa.