El lloc de Peralta, que segons E. Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat. El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI. El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu. L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra.
D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà el lloc i el terme de Peralta al monestir de Santes Creus; el fill de Joan Gabriel de Montoliu, Guillem Ramon, volgué reivindicar els drets que tenia sobre Peralta. Això originà un plet amb el monestir de Santes Creus, les sentències del qual, atorgades per l’infant Enric, virrei de Catalunya els anys 1481-82, donaren definitivament a l’esmentat cenobi el senyoriu del castell i lloc de Peralta.
Peralta es mantingué sota el domini senyorial de Santes Creus fins a l’abolició de les senyories al començament del segle XIX.
Del castell no es conserva cap ruïna, si bé encara s’aprecia el vall que l’envoltava.