Bibliografia
- A. Altisent i Altisent: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I, Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
- X. Ballestín: Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā: Balagà, Lārida, Turtūša, “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus (Homenaje a José M. Fórneas)”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs. 489-532.
- C. Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), IX (1988-89), pàgs. 7-312.
- C. Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 1151-1190, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), X (1990-91), pàgs. 7-350.
- C. Batet: Expansió territorial del comtat de Barcelona als segles X i XI, “III Congrés d’Història de Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1993, vol. I, pàgs. 263-274.
- A. Bazzana i altres: Les chàteaux ruraux d’al-Andalus. Histoire et archéologie des husün du sud-est de l’Espagne, Publications de la Casa de Velázquez, Madrid 1988.
- J. Bolòs i Masclans: El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida, (en curs de publicació). [s.d.a]
- J. Bolòs i Masclans: Organització de l’espai i societat a la ciutat de Lleida al segle XV, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana. L’espai urbà, Lleida, (en curs de publicació). [s.d.b]
- J. Bolòs i Masclans: Paisatge i societat al “Segrià” al segle XIII, dins Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana, Lleida 1993, pàgs. 45-81. [1993a]
- J. Bolòs i Masclans: Poblament i societat. Transformacions en el tipus d’hàbitat a Catalunya a l’edat mitjana, dins “IV Congrés d’Arqueologia Medieval espanyola”, Alacant 1993, vol. III, pàgs. 331-339. [1993b]
- J. Bolòs i Masclans: Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l’edat mitjana, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona), 14-15 (1993-94), pàgs. 143-174.
- J. Bolòs i Masclans: El molí fariner en el paisatge i la societat medievals, “Finestrelles” (Barcelona), 7 (1995), pàgs. 149-172.
- J. Bolòs i Masclans: Els habitants de la ciutat de Lleida i el terme urbà al segle XV, dins “Miscel·lània M. Tarragona”, Lleida 1996.”
- J. J. Busqueta-E. Sardoy: Testaments del segle XIII conservats a l’Arxiu Municipal de Lleida: lectura diplomàtica i transcripció, dins Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l’alba del segle XIII, Amics de la Seu Vella, Lleida 1996, pàgs. 115-144.
- M. Camps i Clemente: Torrefarrera i el seu entorn històric, IEI, Lleida 1996.
- F. Castillón: El tesorero de la Seu Vella de Lleida (1167-1224), “Palestra Universitària” (Cervera), 5 (1991), pàgs. 93-125.
- F. Castillón: El prepòsit de la Seu Vella de Lleida (1154-1225), “Ilerda. Humanitats” (Lleida), núms. XLIX, L i LI (1991-94).
- D.Catalán-M. S. de Andrés: Crónica del Moro Rasis, ed. Gredos, Madrid 1975.
- B. Cursente: Les castelnaux de la Gascogne, Bordeus 1980.
- B. Cursente: Les habitats fortifiés collectifs médiévaux en Midi-Pyrénées: état de la recherche, dins Aquitania. Supplément 4: Sites défensifs et sites fortifiés du Moyen Âge entre Loire et Pyrénées, Llemotges 1990, pàgs. 123-131.
- X. Eritja i Ciuró: De la almúnia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), “Espai-temps” (Lleida) (en curs de publicació). [s.d.a]
- X. Eritja i Ciuró: Les turres/almuniae d’Avinganya, dins Societat i organització del territori a l’edat mitjana, Lleida (en curs de publicació). [s.d.b]
- X. Eritja i Ciuró: Entre la Lleida andalusina i la feudal (segles XI-XII). Un model d’explotació rural, dins Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’Edat Mitjana, Lleida 1993, pàgs. 21-44.
- X. Eritja i Ciuró: Hàbitat i espai ramader a la regió de Lleida (segle XII), dins Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida 1996, pàgs. 75-90. [1996a]
- J. M. Font i Rius: La reconquista de Lérida y su proyección en el orden jurídico, “Ilerda” (Lleida), XII (1949), pàgs.7-31.
- J. M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC, Madrid-Barcelona 1969-83.
- J. E. García i Biosca: Els orígens del terme de Lleida. La formació d’un territori urbà (segles XI i XII), Col·lecció Josep Lladonosa, Diari La Mañana, Lleida 1995.
- J. E. García-J. I. Rodríguez: Aproximación al poblamiento árabe del Bajo Segre: hàbitat y fortificaciones, “III Congreso de Arqueología Medieval Española”, Universitat d’Oviedo, Oviedo 1992.
- F. de la Granja: La Marca Superior en la obra de al-’Udrī, “Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón” (Saragossa), VIII (1967), pàgs. 447-546.
- R. Gras i D’Esteva: La Pahería de Lérida. Organización municipal 1149-1707, Lleida 1911 (reed. Historia de la Paeria, Lleida 1988).
- M. Gual Camarena: El comercio de telas en el siglo XIII hispano, “Anuario de Historia Económica y Social” (Madrid), i (1968), pàgs. 86-106.
- Ch. Higounet: Paysages et villages neufs du Moyen Âge, Bordeus 1975.
- Ibn Al-Kardabgs: Historia de al-Andalus, ed. Akal, Barcelona 1986.
- P. A. Jauber: La geographie d’Édrisi, Amsterdam, Phílo Press 1975.
- E. Lévi-Provençal: La Péninsule Iberique au Moyen Âge d’aprés le Kitāb ar-Rawd al-Mi’ta d’ibn ’Abd al-Muncim al-Himyari, Leiden 1938.
- J. Lladonosa i Pujol: La conquesta de Lleida, Rafael Dalmau editor, Barcelona.
- J. Lladonosa i Pujol: Las calles y plazas de Lérida a través de la historia, 5 vols., Lleida 1961-79.
- J. Lladonosa i Pujol: Historia de Lleida, 2 vols., F. Camps Calmet editor, Tàrrega 1972-74.
- P. Loscertales: Costumbres de Lérida, Universitat de Barcelona, Barcelona 1946.
- R. Menéndez Pidal: La España del Cid, ed. Espasa Calpe, Madrid 1969.
- F.X. Miquel i Rosell: Liber feudorum maior, CSIC, Barcelona 1945-47.
- J. Miret i Sans: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona 1910.
- J. Miret i Sans: Documentos inéditos de antiguos reyes de Aragón, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona), VI (1911-12), pàgs. 48-56.
- J. Mutgé: L’aljama sarraïna de Lleida a l’Edat Mitjana. Aproximació a la seva historia, CSIC, Barcelona 1992.
- J. I. Padilla: La construcció d’un enginy hidràulic. Els comptes del molí batan de Gardeny (Lleida 1290-91), “Ilerda. Humanitats” (Lleida), XLIX (1991), pàgs. 105-128.
- J. Rius i Serra: Cartulario de “Sant Cugat” del Vallès, 3 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
- D. Romano: Els jueus de Lleida, “Actes del i Col·loqui d’història dels jueus a la Corona d’Aragó”, Lleida 1991, pàgs. 99-138.
- J. Salarrullana: Estudios históricos acerca de la ciudad de Fraga, “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos” (Madrid), XXII (1918), pàgs. 163-204.
- P. C. Scales: La red militar en el Tagr al-a’la en los siglos X y XI: Cataluña, “Actas del i Congreso de Arqueología Medieval Española. Huesca 1995”, Diputación General de Aragón, Saragossa, vol. VIII, pàgs. 221-236.
- Ph. Sénac: Note sur les husün de Lérida, “Mélanges de la Casa de Velázquez” (Madrid), XXIV (1988), pàgs. 53-69.
- F. Teira: El régimen jurídico de aguas en el Llano de Lérida, Universitat de Barcelona, Barcelona 1977.
- C. Torres: Evolución histórica del puente de Lérida, Lleida 1968.
- F. Udina i Martorell: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (cartulario del siglo XII), CSIC, Barcelona 1947.
- J. Vallvé: Una descripción de España de Ibn Gālib, “Anuario de Filologia” (Barcelona), i (1975), pàgs. 369-384.
- J. Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España, Impremta de la Real Academia de la Historia, vol. XVI, Madrid 1851.
Fonts arxivístiques
- Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Cartulari de Gardeny.
- Arxiu Capitular de Lleida (ACL). Testaments conservats en aquest arxiu als calaixos 29 i 132, paquet 1, i el Llibre Verd.
- Arxiu Capitular de Lleida (ACL). Regestrum visitacionis facte Pere Berengarii de Fabrica. MCCCLXI (1361).