El castell de Valerna era situat al sud-oest del terme de Verdú, al límit amb Preixana, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Nalec, on avui dia hi ha una gran partida agrícola que porta l’antic topònim de les Valernes.
L’indret de Valerna fou conquerit als musulmans cap al 1056, conjuntament amb Verdú, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I; aquest, l’any 1072, cedí als esposos Arnau Company i Guisla i a llur fill Oliver, en propi alou, el lloc de Verdú per tal que hi afavorissin el poblament, i pocs anys després, el 1080, l’esmentat matrimoni féu donació a Ponç Duran i la seva esposa Ermengarda i a d’altres particulars, entre altres béns de la contrada, del “castro qui vocant Valerna”; aquesta és la primera menció documental de l’esmentada fortalesa, la qual, segons s’especifica clarament en l’escriptura, els pervenia per donació del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i era situada dins el comtat d’Osona.
Al segle XIII Valerna era senyorejat per la nissaga dels Anglesola, senyors de Bellpuig; hom sap que l’any 1273 Guillem III d’Anglesola vengué el castell de Valerna a l’abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona, pel preu de 500 sous. També tenia propietats en aquest indret el cenobi de Santa Maria de Poblet, l’abat del qual, Arnau d’Oliola, el 1274 cedí en emfiteusi a Pere Ermengol, habitant de Bellpuig, i als seus successors, unes peçes de terra situades al terme del castro et termino de Valerna.
El lloc de Valerna formà part de la baronia de Vallbona, de la qual era senyora l’abadessa del monestir homònim; aquest fet resta confirmat el 1380, any en què les monges compraren al rei Pere III la jurisdicció civil i criminal de tots els indrets que integraven la seva baronia, entre els quals s’esmenta el de Valerna. En un capbreu confegit l’any 1483 sota el govern de l’abadessa de Vallbona Francina de Guimerà, consta que el castell i el lloc de Valerna era despoblat i en ruïnes.