Situació
Vista aèria de la torre medieval de la Guàrdia i del fort que va fer bastir al seu voltant, entre el 1677 i el 1682, el marquès de Vauban.
ECSA - Camara J.P. Joffre
Al centre del fort de la Guàrdia, situat al damunt de Prats de Molló, hi ha una torre de planta circular. Des d’aquesta torre hi ha una bona panoràmica sobre la població, sobre el castell de Perella i sobre el riberal del Tec.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 24′ 29″ N - Long. 2° 28′ 56″ E.
Del costat del portal que hi ha al darrere de l’església de Prats de Molló, surten un camí cobert i també un corriol que porten fins a la fortificació de la Guàrdia. La torre de guaita que li degué donar el nom és al seu interior. Hom només la pot visitar a l’estiu. (JBM)
Història
Aquesta torre de guaita és esmentada per primera vegada l’any 1307, moment en què no devia fer gaires anys que era construïda. Després de la revolta dels angelets, el marquès de Vauban feu construir al seu voltant un fort entre el 1677 i el 1682. (PP)
Torre
Aspecte d’aquesta torre, erigida a la darreria del segle XIII i modificada al XVII.
ECSA - A. Roura
La torre té una planta circular. Al nivell del primer trespol —a uns 3 m de terra-, el diàmetre interior és de 3, 2 m i el gruix de les parets és de 145 cm. Al nivell del terra, els murs arriben a fer 180 cm de gruix. Actualment el seu interior resta compartimentat en dos espais. Una cambra inferior, coberta amb una cúpula rebaixada, amb una alçada d’uns 3 m, i una cambra superior, també coberta amb una cúpula i amb una alçada poc més gran que la del compartiment inferior; exteriorment, l’alçada total de la torre és d’uns 9 m.
L’entrada principal devia ésser al primer pis, a uns 3 m del terra exterior. La porta primitiva, orientada vers migjorn, és coberta amb un arc lleugerament rebaixat i format per lloses posades en forma de plec de llibre, semblant, per exemple, al que hi ha a la propera torre d’en Mir (o del Mir), bastida en aquest mateix municipi. A la part posterior, en aquest pis principal, hi ha una altra porta, que permet de comunicar amb les cambres de l’edifici annex, segurament, per tant, oberta quan es feu el fort. Al nivell superior de l’edifici, a uns 6 m de terra, hi ha així mateix una espitllera, oberta cap al sud-est.
Originàriament, per entrar a la cambra inferior es devia passar per una trapa que travessava la falsa cúpula pel mig. Tanmateix, per anar del pis principal al terrat que hi ha al cim de tot, hi havia una escaleta que passava per dins de la paret. Aquesta escala arrenca a uns 2 m del terra del trespol, al nivell de l’espitllera que hem esmentat més amunt, té una amplada de 70 cm i és formada ara per 17 graons d’uns 28 cm d’alt. Aquesta solució de fer una escala dins el mur és igual a la que trobem a la propera torre de guaita d’en Mir, a la torre del Coll de la Porta (o de Vetera) (ambdues al Vallespir) o bé a la torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà); de fet, devia ésser força usual en moltes torres d’aquesta època o fins i tot més antigues.
Els murs de la torre són fets amb pedres de llicorella, molt poc treballades i no gaire ben col·locades en filades. És un aparell força irregular.
D’acord amb totes les seves característiques, hem de datar aquesta construcció en un moment ja tardà dins el segle XIII, possiblement en una data molt propera a l’època en què es feren les torres de guaita d’en Mir, de Cortsaví o del Coll de la Porta (o de Vetera). (JBM)