Castell del Ròc Blanc (Trevilhac)

Situació

Castell situat al cim d’una agulla rocosa al vessant meridional de la muntanya del Ròc Blanc, sobre el torrent de Rapana, mig quilòmetre a l’E del castell de Rocaverd. Hi podia haver una relació visual entre tots dos castells.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 43′20″ N - Long. 2° 28′41″ E.

Des de la carretera que va de Trevilhac a Sornian, abans d’arribar al castell de Rocaverd, es pot veure a l’altra banda de la vall. Per a arribar-hi, des de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, s’ha de grimpar per una tartera i després enfilar-se al cim de l’agulla utilitzant mitjans d’escalada.

Història

Una descripció del castell de Rocaverd feta l’any 1817 fa esment de l’existència d’un primer castell de Rocaverd, que era situat a l’altra banda del torrent de Rapana, prop del segon castell de Rocaverd (Alessandri-Bayrou 1992, pàgs. 160 i 162). Aquest primer castell és el que ara estudiem.

Castell

Aquesta petita fortificació fou construïda en un indret quasi inaccessible. S’alça al cim d’una agulla punxeguda, envoltat per totes les bandes per uns cingles de pedra nua, amb un estimball de 15 a 20 m. Aquesta roca afuada és part d’una cresta rocosa que cau damunt del torrent de Rapana.

Els murs del castell foren construïts resseguint els límits de l’espai que hi havia al cim de la penya; aquest cimal no pot tenir un diàmetre de gaire més de 10 m. De lluny estant, sembla que la fortificació té una planta aproximadament triangular. Les parets més ben conservades són les orientades cap al SE i cap al N. La paret sud-est es conserva en una alçada que oscil·la entre els 4 i els 6 m. Els murs sembla que foren fets amb carreus, col·locats tot formant filades. Les pedres cantoneres són escairades i ben treballades. Al mig del mur hi ha diversos forats o traus, destinats segurament a suportar les bastides en el moment de la construcció.

Amb aquestes dades tan escasses és molt difícil d’establir una datació d’aquesta construcció. En principi, però, l’hem de datar cap als segles XI o XII, en el moment de la feudalització de la societat. Podem establir un cert paral·lelisme amb el castell de las Albas, situat a pocs quilòmetres d’aquest i també bastit al cim d’una roca prominent. També podríem establir unes certes semblances, per exemple, amb la fortificació o castell de Castellet, a la Baronia de Rialb (la Noguera), situada igualment en un lloc força encimbellat.

Bibliografia

  • Alessandri-Bayrou, 1992, pàgs. 160-162